El panorama polític que ens envolta és esgarrifós, fa tanta por com el canvi climàtic. El món ha esdevingut un lloc convuls i perillós i auguro que cada vegada més. Aviat, el permís de tinença d'armes serà una petició majúscula a la Unió Europea i a la resta del món, invocant la màxima que diu: "si no t'agrada el que dic, o ho acceptes o et clavo un tret".
Abans d'ahir ens n'anàvem a dormir amb la notícia que el portaveu dels republicans els Estats Units, Kevin McCarthy, un ultra-conservador republicà, era destituït en una votació en la que part dels membres del seu propi partit, una minoria de conservadors radicals d'extrema dreta (vuit, en concret), van votar contra ell. Atenció, estem parlant d'un individu que està força a la dreta del fatxa Santiago Abascal. Doncs alguns dels seus el consideren un "fluix", una "neneta". Increïble però absolutament cert.
La destitució de McCarthy aquesta setmana es tracta d'un fet inaudit en els 234 anys d'existència de la Cambra de Representants (Senat) dels Estats Units. Els impulsors de la votació van ser un grup de republicans ultra-conservadors que van trobar el recolzament, òbviament, dels senadors demòcrates per tal de destituir un portaveu que ha estat un dels més grans defensors de Donald Trump a la present legislatura.
A la votació de dimarts, la moció de distitució del portaveu dels republicans (insisteixo, auspiciada des de les seves mateixes files per ser massa "tou") va ser acceptada per 216 vots a favor i 210 en contra. McCarthy va perdre la seva condició de portaveu dels republicans perquè 8 senadors ultres van decidir que el seu representant era pro-demòcrata, simplement perquè va recolzar una moció per impedir un tancament de la majoria de serveis del govern nord-americà per falta de pressupost. He parlat d'aquesta particularitat (US Government shutdown) en més d'una ocasió en aquest blog.
El sistema nord-americà té algunes particularitats que a ulls europeus ens semblen increïbles i absurdes, però en un país amb gairebé tots els serveis privatitzats, la feblesa dels serveis públics s'entén només de viure uns quants mesos al país.
Amb independència d'això, no hi ha dubte que anem a pitjor.
La qüestió de fons és que la mà de Donald Trump plana sobre aquest fet insòlit. Hi ha una radicalització de posicions en la que la màxima: "o estàs amb mi o contra mi" cobra tot el seu sentit. No hi ha lloc pel debat d'idees. No hi ha lloc per la confrontació política. O amb els meus o en contra, i si és en contra, totes les armes de destrucció polítiques, inclosa la mentida, la desinformació, la calumnia i tota mena de males arts, són acceptables.
A les nostres latituds, no quedem curts, i la polarització dreta-esquerra es fa cada dia més evident. Ahir, es van fer públiques les declaracions d'un altre gran dinosaure polític, a l'alçada dels diplodocus quaternaris Alfonso Guerra (el de la perruqueria) i Felipe González (el dels consells d'administració i el senyor X dels Gal), es tracta de l'inefable (impossible definir-lo o ubicar-lo, més enllà de la residència d'avis, i això que només té 75 anys...) Rodríguez Ibarra, socialista extremeny que les ha dit de l'alçada d'un campanar durant molts anys, però que aquesta setmana s'ha excedit uns quants pobles.
Va dir el solemne idiota, a tenor literal en referència a la potencial amnistia pels líders del procés (i al mateix temps dels policies expedientats, és clar, però això ho omet el noble extremeny),: "¿Cómo se puede soportar que alguien viole a 40 millones de españoles?". Francament, no pot ser que descerebrats radicalitzats com aquest senyor continuïn alimentant l'odi de les masses i que algú sense criteri ni ponderació decideixi posar-li un micròfon a les mans. El senyor Rodríguez és un ancià "hooligan" i com a tal hauria de ser tractat. La seva afirmació és tan bèstia, que només mereixeria que la fiscalia actués d'ofici per delictes d'odi. Però és clar, això, per un grandíssim defensor de la mare pàtria és gairebé impossible.
I avui, la simpàtica indocumentada Isabel Díaz-Ayuso sortia a la tele avui, amb l'arrogància que la caracteritza, per indicar que ella sí que seria a la manifestació "per la llibertat" d'aquest diumenge a Barcelona, argumentant que "Barcelona és Espanya" i s'ha acabat el debat. No hi ha matisos. No hi ha discussió. Ho estàs amb mi o estàs contra mi.
Així anem. De pet a la repetició de les eleccions a menys que succeeixi un miracle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada