Recordo de jovenet, quan un franc valia més o menys 18 pessetes -el que vindria a ser avui dia 11 cèntims d'euro-, que l'única televisió d'Espanya, TVE, ensenyava amb relativa freqüència imatges de camions espanyols de fruites i verdures volcats i la mercaderia cremada o llençada a l'autopista, quan es tractava de cubes de llet o de vi. Jo encara estudiava a Palamós, deuria ser pels volts del finals dels anys setanta o principis dels anys vuitanta.
La raó? Sempre la mateixa, els baixos preus de les fruites, verdures i la llet i la carn produïdes a Espanya i el Marroc versus el cost de producció a França. Els agricultors i ramaders francesos consideraven que aquelles importacions eren competència deslleial i els perjudicaven greument, i davant la passivitat en moltes ocasions de la gendarmeria, els pagesos es dedicaven a tallar la carretera nacional i l'autopista amb tractors, aturaven els camions, en feien baixar els camioners i els cremaven o malmetien la càrrega.
Cert és però que des de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea l'1 de gener de 1986 (després de la firma del Tractat d'Adhesió el 12 de juny de 1985) les coses van canviar radicalment, al menys sobre el paper. Espanya esdevenia estat membre, no hi havia fronteres interiors i s'amparava la llibertat total de circulació de mercaderies dins de la Unió Europea.
Es va entrar en un període de certa estabilitat perquè, cal dir-ho, els agricultors i ramaders francesos els va ploure manà del cel de Brussel·les en forma d'ajuts i subvencions a través de la PAC (Política Agrícola Comuna). La PAC representa avui dia aproximadament un 33% del pressupost de la Unió Europea, que aquest any 2023 és de 168.650 milions d'euros, dels quals més de 55.650 milions d'euros es destinen a la PAC.
Tot i així, des de l'entrada d'Espanya a la Unió Europea hem continuat veient episodis puntuals de crema de mercaderies agrícoles i ramaderes procedents d'Espanya. Tirant d'hemeroteca he pogut veure que al maig de 1994 es van reprendre les cremes, aleshores de maduixes, i els actes vandàlics es van reproduir el 1997, el 2011 i el 2014 (segurament n'hi ha hagut més però els d'aquestes dates, totes al voltant de l'estiu, on més fruita i verdura s'exporta, són les que he pogut documentar).
Ara feia molt de temps però, que no es veien imatges de camions volcats i menjar cremat. Fins aquesta setmana. El dijous, un grup d'uns 500 viticultors francesos van aturar els camions espanyols que portaven aliments i vi i van destrossar la càrrega dels que portaven cava i buidant cisternes de vi (les imatges de la tele de persones destrossant caixes de cava -Freixenet en el cas que ens ocupa- recorden un vandalisme desaforat impropi d'éssers civilitzats). Al final, amb total impunitat i la connivència, per passivitat, de la gendarmeria francesa (quan aquests tenen l'obligació legal de protegir la lliure circulació de mercaderies) també van acabar rebent tomàtes i d'altres hortalisses que res tenien a veure, en teoria, amb la protesta dels viticultors francesos.
En un mercat interior (per tant de lliure competència) actes de barbàrie com aquests són del tot injustificables, especialment perquè els pagesos i ramaders francesos són, de llarg, els que reben la major part del pastís de les subvencions de la PAC.
Però tot això ho atribueixo a la convulsió del món en el que estem vivint. Diu la dita: "Si hi ha mala maror, peix en abundor", o en Castellà "A río revuelto, ganancia de pescadores", estem cada dia més en un món en el que el vector principal de canalització del desacord és la violència, sigui verbal, sigui física, i al final, ens refugiem en el clan, a la tribu, en un atavisme que ens recorda els nostres origens com a primats. Ho veia i ho palpava ahir mateix, horroritzat, en unes imatges que s'han fet virals, quan un coló israelià d'un assentament il·legal a Cisjordània disparava a un palestí a boca de canó, amb total impunitat i l'observació passiva de l'exercit israelià. Vergonya, indignitat, humiliació de la humanitat.
Sembla que no hagin passat tants anys i que com escrivia als anys 90 en periodista Arturo San Agustín, "no som altra cosa que monos vestits".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada