Encara que sembli mentida....

La premsa d'extrema dreta, sempre atenta a tot allò que els espanyols de bé fan per a defensar la indisoluble unitat de la pàtria hispana, segellada amb formigó armat des de la caiguda del Califat de Córdoba primer (any 1031 després de Crist) i els Regnes de Taifes després allà per l'any 1492, publica avui (La Razón) un article en el que explica que el colpisa ex-guàrdia civil Antonio Tejero Molina (el cop d'estat del 23 de febrer de 1981 em va impressionar tant que mai podré oblidar el seu nom sencer de delinqüent), un ancià de 91 anys que si ja xotxejava el 1981, imaginin-se ara,  ha posant una denúncia contra el president del govern, Pedro Sánchez.

Fantàstic. Impressionant. I la hi admetran amb tota probabilitat. Una gran mostra de la imparcialitat de la justícia espanyola. Un tipus que va conculcar l'ordre constitucional, aquest sí amb armes i tancs al carrer, que va tenir un país a la corda fluixa durant una tarda i una nit, amb un parlament democràtic segrestat en ple, mentre un Borbó corrupte dubtava durant mitja nit abans de decidir el que més li convenia a ell i no pas a Espanya, que va acabar essent condemnat a 30 anys de presó, dels quals, atenció! només en va complir 15 (va entrar a la presó el 1981 i en va sortir el 1996) té el despropòsit de denunciar Sánchez per "traïció a Espanya". El món al revés.

Si no ho hagués llegit a La Razón m'hagués pensat que era un "fake" d'internet, però no, el diari ABC també en parla. Deu ser veritat. L'extrema dreta mai menteix sobre els afers que els donen audiència i els beneficien. I més si l'afer en qüestió versa sobre la unitat de la pàtria.

Convindran amb mi que la semblança d'aquest cadàver amb pell i bigoti feixista i l'assassí dictador Francisco Franco en aquesta foto que publica La Razón és esfereidorament similar. Déu els cria i ells s'ajunten, diu la dita. 

Això es publica justament, justament, el mateix dia que el president Pere Aragonès, per les raons que sigui ( els tertulians d'aquí i d'allà especulen a tort i a dret sobre el motius) ha acudit a la suposada cambra territorial, el Senat, a la Comissió de Comunitats Autònomes auspiciada pel PP (amb absoluta majoria absoluta al Senat) a defensar durant els 10 minuts que tenia assignats l'autonomia i l'autodeterminació.

Òbviament el PP i la premsa afí se li han tirat al cim, com no podia ser d'altra manera. Diu l'ABC a la seva editorial d'avui: "Teatro de Aragonés para rentabilizar la amnistía". El titular dóna per fet que l'amnistia està ja acordada entre els independentistes i Pedro Sánchez. És possible, perquè fa massa dies que es diu que la negociació està a punt de trencar-se (pensem doncs que el que succeeix és exactament el contrari). 

Critiquen que el president no s'hagi quedat a les rèpliques (també haurien de dir que la prócer del PP Isabel Díaz-Ayuso ha marxat del Senat una llarga estona per a presidir una presentació de pa sucat amb oli), però qui es quedaria a una crucifixió anunciada? L'Aragonès ha acudit al Senat en un intent, partidista òbviament, de no perdre pistonada davant en Puigdemont, però no per això cal restar-li coratge al fet de posar-se voluntàriament a la gola del llop.

Doncs mirin, si l'amnistia serveix per a paliar parcialment el dèficit fiscal, la no execució de les partides pressupostàries en obres públiques (la vergonya dels trens de rodalies i mitja distància és un escàndol majúscul, i els col·lapses de l'AP-7 una altra, i aquesta la pateixo jo setmana sí i setmana també) i els desgavells de la justícia, benvinguda sigui.