Del conflicte Israel-Palestina, com dels partits de futbol i en la política, tothom s'atreveix a opinar, a dir-hi la seva i moltes vegades, malauradament, amb frivolitat poc informada, o amb informació de darrera volada, que ve a ser el mateix.
Tan se val si els que opinen hagin llegit molt sobre el conflicte i la seva llarga història, que es remunta, en la seva fase més recent als anys 20 del Segle XX (quan els jueus eren un 13% de la població de Palestina), o que només hagin llegit quatre coses, la majoria de part i amb un gran component de desinformació a les xarxes que més desinformen, és a dir, Instagram, TikTok, X (em costa encara acostumar-me a no dir Twitter) i Facebook.
El clàssic posicionament de les dretes més ortodoxes -i cada cop més de les extremes dretes- a favor d'Israel i de l'"ordre occidental" (i de retruc la consideració dels tots palestins com a terroristes) contrasta amb el clàssic posicionament de les esquerres més ortodoxes en el seu posicionament a favor dels Palestins (i la consideració dels israelians com a "genocides" que estan fent el mateix que els van fer els russos i els nazis a ells durant la primera meitat del Segle XX).
El que està clar és que un dia no molt llunyà els israelians van tenir la consideració de terroristes com a membres de la Haganá (embrió de l'exèrcit hebreu) i el Irgun (organització paramilitar sionista). Aquests grups, considerats terroristes per l'administració britànica de Palestina, van volar la seu del comandament britànic a Palestina, l'hotel Rei David de Jerusalem, el Juliol de 1946 on van morir 91 persones.
És a dir, la consideració de terrorista pot ser una o una altra en funció del moment en el temps i de qui és el qui es vanta el dret de qualificar de terrorista un altre.
Una altra consideració que m'agradaria fer és que la religió no ajuda en aquest conflicte, més aviat el contrari. Els més fervents defensors de l'Estat d'Israel i de la colonització (il·legal) de Cisjordània són els més ultra-ortodoxes i els defensors a ultrança de la negació del dret a existir de l'Estat d'Israel són els islamistes de Hamas i de Hezbolah.
I en tercer lloc, penso que la barbàrie i els crims de lesa humanitat els han comès històricament els dos bàndols i això està abastament documentat i hi ha multiplicitat de proves al respecte, per tant al capdavall penso que el que cal és intentar entendre quin és l'origen del conflicte i sobre tot, sobre tot, algunes possibles solucions definitives.
I no hi ha dubte que l'origen del conflicte és territorial i que tant els uns com els altres és van passar pel folre la declaració constitutiva de l'Estat d'Israel de 1948 que dividia Palestina en dos territoris de dimensions pràcticament iguals. Uns perquè no volien cedir part de les seves terres, de les que històricament havien gaudit, i els altres perquè no estaven farts de fugir i que els assassinessin i condemnessin a la immensa majoria de països del món que els acollien.
Avui però, si m'he de posicionar amb algú ho faig amb els palestins (atenció res a veure amb el Hamas islamista radical que assassina criatures i segresta innocents), amb el poble innocent, que és la part febre del conflicte i que viu en un règim de semi-esclavatge en la part més herma de les seves terres (ho he vist personalment en un viatge a Israel i Cisjordània fa uns anys); molts palestins, que han nascut a camps de refugiats, al Líban, als Alts del Golan, a Síria, no entenen per què la seva Cisjordània està envaïda per kibbutz, bases militars i assentaments il·legals, a part de separats per un mur de la vergonya que recorda la divisió de Berlin durant tants i tants anys. És la política de fets consumats que ha estat beneïda de forma implícita o explicita per la comunitat internacional, començant pels Estats Units.
Si ningú no para els peus a Israel, i no sembla que cap potència occidental tingui interès per fer-ho (en una guerra geopolítica en la que ningú no vol ser "amic" de l'Iran o de Rússia) el que es perpetrarà a Gaza serà una de les massacres de civils més grans des de la Segona Guerra Mundial, i no cal pas ser cal estadista polític per a ser capaç d'imaginar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada