Els polítics ens prenen per idiotes

De vegades penso, de fet moltes vegades, i cada cop amb més freqüència que els nostres polítics ens prenen veritablement per idiotes, com si fóssim nens petits als que haguessin d'instruir i guiar per no perdre el rumb en aquesta vida. 

Hi ha un exemple d'aquest estiu passat que encara dura, meteorològicament parlant, que és el summum de l'estultícia i estupidesa. Es tracta d'aquella campanya de prevenció d'incendis forestals promoguda per la Generalitat de Catalunya que portava per nom: "Fuck Off", que com saben fins i tot els nens de pit és una grollera expressió anglosaxona que traduït literalment vol dir "que et donin pel sac" o també "vés-te'n a la merda", però com que algun publicista amb ínfules de premi Nobel va pensar que eufònicament "fuck" pot sonar com a "fac" o també "foc" i com que l'adverbi "off" vol dir "fora" i el premi Nobel està convençut que tothom coneix l'expressió, doncs resulta que al Nobel li va fer gràcia i va pensar que la campanya cauria en gràcia. El que empipa i preocupa no és que hi hagi publicistes estúpids, perquè n'hi ha a grapats, sino que hi hagi un departament del Govern pagat amb els nostres impostos que els ho compri.

Dos exemples més molt recents m'hi tornen a fer pensar. 

El primer: fa encara un parell de dies he sentit a Catalunya Ràdio una campanya del Ministerio de Transición Ecològica que té com a missió alliçonar-nos sobre la funció ecològica de la preservació del litoral en general i de les platges en particular com a element de protecció de la degradació del medi. El gràfic que adjunto no ha estat tret d'una classe de P4, els ho prometo, sinó del lloc web del ministeri (https://www.miteco.gob.es/es/costas/campanas/sabersobreplayas.html).

Consulto al meu assessor personal i amic (sarcasme pur, perdoni'm-ne) ChatGPT respecte a quants dels 8.000 kilòmetres de costa que té Espanya estan urbanitzats i em respon (i m'ho crec), que un 61%, és a dir, 4.880 kilòmetres....Què pot fer un ciutadà de bé com a receptor d'aquesta campanya per tal revertir un fenòmen de depredació que va ser aprovat, promogut i fomentat per governs anteriors i no pas precisament durant la dictadura franquista sino amb posterioritat? No és una aquesta una manera de llençar a les escombraries recursos públics que podrien utilitzar-se millor? Els del ministerio haurien de passejar-se per Sa Riera, Sa Tuna, l'Escala o Lloret de Mar, per posar alguns exemples coneguts per explicar-nos com protegir les platges de la pressió urbanística. En fi....

I el segon, molt més recent -n'hem tingut notícia aquest matí- no és altre que l'acord d'investidura assolit per PSOE i Sumar (amb la ja anunciada rabieta de Podemos i els seus 5 diputats per insuficient) que contempla entre d'altres perles, un permís de paternitat de 20 setmanes -segur que els que legislen no han de fer rutllar cap empresa, perquè si ho haguessin de fer no s'ho mirarien de forma tan frívola- o, atenció, la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores mantenint el mateix salari. És a dir, treballar un 7% menys i cobrar el mateix, sense cap exigència d'augmentar la productivitat. Doncs que algú m'ho expliqui. 

És fàcil legislar amb els calés dels altres. Els francesos encara reneguen de la famosa llei Aubry (promoguda per la Martine Aubry, filla de Jacques Delors, un dels pares de la Unió Europea) que va instaurar fa 23 anys la jornada de 35 hores. La idea conceptual era repartir el treball i crear més de 2 milions de llocs de treball addicionals. Els càlculs més optimistes, estimen després de 23 anys, un impacte de 350.000 i milers de milions d'euros en inversions industrials perduts ja que en comptes de a França es van traslladar cap a altres països.

Un molt bon amic em va dir dissabte passat en un sopar que m'estic fent vell. Deu tenir raó.