Sociedad Incivil Catalana: La mani unionista de diumenge

Queda clar que en aquesta nostrada pell de brau -i a la majoria de països del planeta- la radicalitat la generen més els polítics que la societat civil, que a mig termini no està de mandangues i el que cerca és seguretat, feina, prosperitat, pau social, poder anar de vacances de tant en tant i si ets de l'àrea metropolitana, que els trens funcionin de forma una mica -només una mica- decent. Aquest és el veritable sentit de la vida per a un percentatge substantiu de la població dels països de la OCDE.

Excepte, és clar, si es tracta d'un ens indescriptible anomenat Sociedad Civil Catalana. Un simple cop d'ull al seu lloc web permet al lector/a de fer-se una idea de la pluralitat de la cosa. Són els que van aplaudir el discurs del Borbó amb les orelles el dia 3 d'octubre de 2017. 

Un discurs de part, recordem-ho, on aquell personatge no escollit democràticament a cap elecció, va trencar la neutralitat que li atribueix la Constitució i va proferir exabruptes contra part dels ciutadans dels que ell també és rei (com a mínim dos milions de suposats súbdits de la monarquia borbònica que van anar a votar l'u d'octubre de 2017). Va venir a dir, no sóc el rei dels tots els espanyols sino dels espanyols que pensen com jo i que em consideren el seu rei. Una afirmació molt democràtica i d'una neutralitat aclaparadora. 

Doncs tornant a la societat civil, això mateix és el que està fent l'altra societat civil, la Sociedad Civil Catalana dels nassos, que no té res de societat civil ni gaire de catalana. I tinc veritables dubtes de la seva empatia, capacitat d'entendre la societat amb la que conviuen i la utilitat més enllà de la política (que és el veritablement que fan) i per què no estan enquadrats dins de VOX.

És una institució que, per exemple, en la seva prèdica de la convivència i la concòrdia, ha volgut carregar-se la immersió lingüística moltes vegades, quan qualsevol persona objectiva amb dos dits de coneixement sap que a moltes escoles de Barcelona i àrea metropolitana (és a dir, la regió on hi viu la immensa majoria de la gent del país) la immersió lingüística no és sino una quimera. Només en fa en Català la classe de Català, i para de comptar. Aquesta és la realitat. Qui no la vulgui veure és que és cec o molt interessat en difondre mentides. 

Cada vegada m'agraden menys els extrems. Val a dir que tampoc m'agraden els republicans de la piruleta de Waterloo i les seves fantasies excloents i sento particular animadversió pels indepes radicalitzats, tipus Laura Borràs, per posar un exemple. 

Però també sento la mateixa animadversió per a molts dels individus i individues que conformen el bodri aquest de SCC, o una bona part, els que són coneguts per les seves simpaties a tot el que faci molta flaire d'extrema dreta espanyolista. Només cal anar a les hemeroteques. O a les mateixes pàgines del seu web. I això que la seva presidenta actual Elda Mata, és una gran professional, i em sembla estrany que presideixi una cosa com aquesta. En fi, les seves raons deu tenir. 

El lloc web de SCC destil·la biaix i exclusió. El tenen també en Català però només per pura obligació i PER dissimular una mica. El seu pensament és espanyolista excloent, I La seva llengua només una, el Castellà, que ningú no s'enganyi. Facin-s'hi un cop d'ull. És molt il·lustratiu.

Estic encuriosit per aquella cosa tan divertida del comptatge dels assistents, quan la mani hagi acabat i quants catalans de la "Cataluña silenciada" hi hauran assistit. SCC segurament estarà parlant d'una assistència de dos o tres milions de persones, que segons la Guàrdia Urbana es reduiran a cinquanta mil, manifestant amunt, manifestant avall. Veurem, però segur segur que la distància entre el que diran els uns i els altres serà abrumadora.

La realitat és tossuda, i la immensa majoria de la societat civil, la de veritat, té millors coses a fer demà diumenge que anar a una manifestació impulsada per l'odi. I, ai lass, sembla que la iniciativa dels centenars de milers d'autocars que aquest ens volia noliejar per a portar a Barcelona ciutadans espanyols descontents amb els seus compatriotes catalans extraviats i equivocats en el seu pensaments polític, ha fracassat estrepitosament (fins ahir en tenien dos de plens, i no pas del tot, un a Madrid i un altre a Pamplona).

I tal vegada alguns dels manifestants només tenen la intenció de poder repartir alguna hòstia, com acaba passant a la majoria de manifestacions que convoca aquesta entitat.