Omicrom/Covid: Un futur incert (I)

Des dels últims dies als Estats Units veig el panorama pels propers mesos més aviat incert, per no dir directament fosc. No penso ser l´únic.

Les notícies sobre la nova variant del Covid detectada a Sudàfrica i batejada per l'OMS com a "Omicron", la quinzena lletra de l'alfabet grec, és efectivament una mala notícia. Les borses mundials se n'han ressentit des de dilluns on els mercats van patir pèrdues espectaculars; a Europa per no anar més lluny, van caure en promig més d'un 4 per cent. 

Ja tenim aquí la cinquena variant/mutació "perillosa" identificada per la comunicat científica, precedida per la variant Delta, de la que ara mateix ja ningú sembla recordar-se'n (és impressionant la celeritat amb què les notícies esdevenen obsoletes en un món global i altament comunicat com el nostre). 

Com a curiositat, seguint les normes de nomenclatura de l'OMS, aquesta nova variant "perillosa" s'hauria d'haver anomenat NU, o XI (les lletres 13 i 14 de l'alfabet grec, però no s'han utilitzat, la primera, per la semblança fonètica amb la paraula "new" en Anglès i la segona per la coincidència amb el nom del president de la Xina, Xi Jing Pi -no fos cas que ara que diuen tenir l'exercit més potent del món, declaressin la guerra a la resta del Planeta en un atac d'emprenyament del líder perpetu dels valor xinesos...-).

El que es desprèn del que hem pogut llegir en mitjans, xarxes socials i veure als noticiaris televisius, és que aquesta mutació suposa un pas enrerre en el retorn a l'esperada i covejada normalitat.

En un entorn com aquest és fàcil fer demagògia i caure en la temptació, legítima si està ben documentada, d'afirmar que el mantiment de les patents sobre les vacunes impedeix els països amb menys recursos, vacunar la seva població. Els mitjans han de treure noves edicions cada dia i això suposa una pressió desfermada, i moltes vegades, quan no es tira de notícies d'agència es tira d'imaginació. 

En aquest sentit el director d'El Periódico, Albert Sáez tira de tòpic en el seu editorial d'avui titulat "Obviedades" en el que diu literalment: "Los seres humanos no solo somos animales capaces de tropezar dos veces en la misma piedra. Somos los únicos capaces de no tener en cuenta las obviedades que nuestra inteligencia nos permite identificar. Anta una pandemia como el covid-19, es obvio que no sirve de nada vacunar solo a una parte del mundo. Las variante ómicron ha hecho evidente lo obvio: las bajas tasas de vacunación en continentes como África elevan el riesgo de mutación del virus".

El que l'Albert Saéz no deu ignorar que a Sudàfrica, un país amb 60 milions d'ànimes, i amb un rati del 21,9% de la seva població vacunada està amb una situació de risc impressionant. Ara bé, el que el senyor Saéz no sembla saber és que això no té res a veure amb les patents. Vol això que no hi ha vacunes per a Sudàfrica? No, ni  de lluny. De fet -notícia d'avui del NYT, que a aquest sí que me'ls crec- el govern Sudafricà ha demanat a Johnson & Johnson i Pfizer d'aturar els enviaments de vacunes per por a que se'ls facin malbé. Edició d'avui del NYT, literal:

"Last week, just days before scientists discovered the Omicron variant, South Africa’s government asked Johnson & Johnson and Pfizer not to make some planned deliveries of their Covid-19 vaccines. The country already had more doses in storage than it could use — about 16 million, in a country of 60 million people — and officials were worried that further supplies would spoil before they could be used. (...) Today, though, a simple lack of access is less of a problem in many places. The U.S. and other rich countries are distributing hundreds of millions of doses for free, and pharmaceutical companies are selling others at a discounted price, often less than $10 a dose. In many poor countries, vaccinating the entire adult population would cost significantly less than 1 percent of annual G.D.P."

O sigui, ara ja sabem amb certa fiabilitat que no es tracta de ser més ric o més pobre, sinó de voler-se o no voler-se vacunar. En aquest sentit, llegir el New York Times avui esgarrifa. Literalment posa els pèls de punta. La conclusió es ben clara, a Kansas City, Lousville, Pretoria, Moscou o Lahore. La gent que no es vacuna és simplement perquè no es vol vacunar. Són negacionistes, i la seva negació és una forma de resistència a l'autoritat (afegit al fet que hi ha molta gent que de forma honesta no vol inocular-se substàncies estranyes al seu cos, per convicció, desconeixement o ignorància).

Una altra veritat estadística que parla per sí sola i que defineix el problema més com a polític que com a altra cosa, als Estats Units més el 35% dels votants republicans no estan vacunats (i segurament no ho estaran) mentre que aquest percentatge baixa al 10% en el cas dels demòcrates.

Què haurem d'acabar fent? Doncs probablement l´obligatorietat de la vacunació serà l'única solució -excepte en casos d'excepció per motius de salut-. L'edició de demà de La Vanguardia obre titulars amb la capçalera: "Brussel·les planteja la vacunació obligatòria per a tota la Unió Europea".

Segurament això és el que acabarà succeint, amb permís dels nostres Tribunals Superiors de Justícia que sembla que en comptes de jutges estiguin formats per llicenciats en medicina. De la mateixa manera que no ens pregunten quan naixem si volem ser espanyols o si volen anar a l'escola fins els 12 anys, o si volem tenir document nacional d'identitat, amb la vacuna tractant-se d'un problema mundial molt greu, s'haurà d'acabar fent el mateix.