Coronavirus: balanç de dos anys de pandèmia

Des de ja fa anys, és una tradició consolidada que els darrers dies de l'any els mitjans de comunicació acostumein a fer balanç de l'any que s'acaba. Ho fan tots els mitjans tant premsa com televisió, però jo enguany en recomano un que s'ha fet viral per WhatsApp i que és el monòleg d'en Bruno Oro respecte l'any 2021. Si algun lector o lectora del meu blog no ha tingut encara l'ocasió de veure'l, si us plau, demaneu a algú que l'hagi rebut que us el passi. No hi pot haver un millor resum.

En el meu cas, espero demà tenir temps de poder fer el meu ja tradicional resum de l'any a "Reflexions de Taverna" tot i que penso que cal fer-ne un d'especial i monogràfic abans del resum generalista referit al tema estrella dels darrers temps: la pandèmia de Coronavirus. 

Les xifres són esfereïdores. Ens hem acostumat a digerir l'estadística i hem acabat considerant les víctimes com a números. Segurament no hi ha massa més que es pugui fer, però no deixa de ser molt dur. Les dades parlen per sí soles.

Els prop de dos anys de pandèmia ens han deixat un llegat oficial de 5.418.524 morts, hi ha fonts que diuen que a aquest caldria sumar-li com a mínim un milió de morts més. És aviat dit, la xifra oficial respresenta, a efectes comparatius, el  71% de la població de Catalunya. O tots els ciutadans alemanys que van morir durant la Segona Guerra Mundial.

Hi ha hagut fins ahir, 283.130.000 casos de Coronavirus, equivalent al 64% de la població de la Unió Europea, la més afectada del Planeta juntament amb els Estats Units i el Brasil.

El país del món amb més víctimes continua essent els Estats Units, que encapçala el rànking de víctimes amb 820.000 persones, això representa 5 vegades més que els nord-americans morts durant cinc anys de guerra a la Segona Guerra Mundial. 

I sigui com sigui, ens hem hagut d'acostumar a l'estadística. Morts i percentatges que evolucionen cada dia i que ens indiquen només que el mal son no s'atura i que malgrat la vacunació, segueix més viu que mai. 

Les persones mortes com a simples peons d'una estadística macabra. Mai no havíem tingut tants amics, parents, coneguts i saludats amb Coronavirus, que aquests dos darrers mesos. Novembre i Desembre han estat els mesos de contagis més massius, a Espanya i a la majoria de països del món.

Hi ha motius per l'optimisme però (també els teníem ara fa un any i els hem hagut de "matitzar"). La vacunació majoritària (que no massiva) de la població mundial, ha disminuït de forma molt significativa la letalitat del virus, i la més que probable consecució durant l'any 2022 de la immunitat de remat farà que el Coronavirus acabi esdevenint un altre "simple" virus similar als de la grip que patim cada any. Mutarà, sí, segurament, però amb una vacuna de recordatori cada any probablement n'hi haurà prou. Jo recordo que quan era petit ens posaven moltes vacunes, i malgrat el que diguin els negacionistes de tota mena i consideració, no hem pas sortit tan malament.

Una altra -darrera- xifra i comparació que explica de forma molt ràpida que malgrat tot no estem tan malament. Ara fa un segle, al 2018, una pandèmia mundial com la que ara patim, l'anomenada "grip espanyola" va afectar 500 milions de persones, va durar 3 anys fins que no es va considerar del tot erradicada i va causar 50 milions de morts. Un segle després, la ciència i la col·laboració mundial entre cientìfics va aconseguir en menys d'un any vacunes que han suposat la disminució de la letalitat en un 90%. Està tot dit.