Thanksgiving als Estats Units

Com que no m'agrada repetir-me i l'any passat per aquestes mateixes dates de Thanksgiving rondava per terres dels Estats Units (i el 2019 i el 2018 i el 2017...), he volgut assegurar que no n'havia explicat gaire res el 2020 abans de publicar aquesta nova entrada.

Thanksgiving Day, que es tradueix com a dia d'acció de gràcies,  se celebra cada any el quart dijous del mes de novembre i és, de llarg la festa més important dels Estats Units, molt més que el dia de Nadal. 

És un dels pocs dies de l'any en que les famílies es reuneixen a la casa dels pares. De fet ahir dimecres, el dia abans de Thanksgiving, hi va haver 40 milions de persones que van viatjar en avió a dins dels Estats Units. En un país de 331 milions d'habitants això representa un 12% de la població que es desplaça d'un lloc a un altre en un sol dia, als que caldria afegir tots aquells que es desplacen en cotxe. 

Contràriament, el dia d'acció de gràcies és el de l'any amb menys operacions de vol i menys passatgers. Fa dos anys vaig volar a Atlanta (l'aeroport més gran dels Estats Units i el que té més operacions de vol) i era literalment un desert.

En un país de lliberalisme econòmic extrem, és l'únic dia de l'any en el que tanquen la majoria de comerços, totes les empreses i pràcticament tots els restaurants, excepció feta dels que serveixen "fast food", és a dir, "junk food", menjar escombreries. Avui a Columbus, la immensa majoria de supermercats, que tenen obert 7/24, tenien tancat (Wallmart, Cosco, Target, Wallgreens,..). L'única excepció que he sabut trobar és un dels establements de la cadena d'alimentació Kroger, i estava molt poc concorregut. 

He sortit aviat de l'hotel cap a l'empresa i la sensació de ser un dels pocs cotxes a la carretera era ben especial, similar a alguns dies que vaig viatjar març del 2020 en ple confinament a casa nostra: els cotxes a l'autopista es podien comptar amb els dits de les mans.

La tradició diu que es celebra aquesta festa des de 1621 (hi ha divergències en la data d'inici entre els historiadors) o sigui que es remunta a fa uns 400 anys i rememora el dinar que van tenir els colons de Plymouth, arribats el 1620 des d'Anglaterra en el vaixell Myflower, amb els nadius americans que poblaven la zona, els Wampanoag, per a donar les gràcies a Déu per la collita i l'arribada sans i estalvis l'any anterior (tot i que dels 100 colons arribats, anomenats "Pilgrims", la meitat van morir per malalties en menys de sis mesos). 

Des de fa uns anys alguns nadius nord-americans celebren aquest mateix dia el Mourning Day, el dia de dol, instaurat el 1970, per a conmemorar l'extermini sistemàtic dels pobladors d'Amèrica per part dels colons britànics. El que va començar com un dinar de germanor, va acabar amb els anys, com es ben sabut per a tothom, esdevenint un genocidi sistemàtic.

Sigui com sigui és la festa familiar per excel·lència en la que es cuina i es menja un gall d'indi, que és l'animal més sacrificat als Estats Units els dies abans. Es calcula que durant el dia es cuinen uns 46 milions de galls d'indi. Si agafem una mitja familiar de 4 persones, voldria dir que aquest dia, un 56% dels nord-americans mengen gall d'indi. Avui (i l'any passat) jo també n'he menjat.

Havent dinat, les families s'estarrufen al sofà per a mirar un partit de futbol americà de la NFL. De fet des de 2006 la NFL en programa 3 en horari de màxima audiència. Avui el partit estelar ha estat el que enfrontava els Chicago Bears contra els Detroit Lyons. Jo, que m'he ajuntat amb quatre persones catalanes, després de menjar el preceptiu gall d'indi i pastís de carabassa, ho hem arrodonit amb el partit de la Champions (que es va jugar aquesta setmana però del que no sabíem els resultats) Manchester City contra el PSG. El resultat final, 2-1, ens ha acabat d'arrodonir el dia de Thanksgiving.