Qualsevol persona mínimament informada sap de la "mà de ferro" amb que el govern xinès de Xi Jing Ping està tractant des de fa anys la regió autònoma de Xinjiang, habitada majoritàriament pels uigurs, fins que fa uns anys una política d'industrialització molt agressiva i foment de l'immigració per part del govern central va provocar una massiva entrada de xinesos de raça Han (la majoritària a la Xina) i ha diluït aquesta ètnia que ara representa menys de la meitat dels 22 milions d'habitants que té la regió.
Xinjiang és una regió rica en recursos naturals, principalment petroli i gas natural, i també en agricultura (un 20% del cotó mundial es produeix allí i representa el 84% del que produeix Xina) i és estratègica pel govern xinès per la seva posició privilegiada a l'Àsia central.
De Xingjiang s'ha parlat sobre tot de la repressió xinesa sobre l'ètnia local, de la utilització massiva de camps de reeducació, així com sobre sistemes massius d'intel·ligència artificial per al control facial i de moviments de la població local. De fet el mes passat, que vaig esser als Estats Units, un reportatge de la CNN sobre Xina dedicava bona part del mateix a la situació dels uigurs a Xinjiang. Què hi ha de cert i que hi ha d'exageració/propaganda respecte de la situació real fa de mal dir, en un país on la informació està estrictament controlada pel govern central i tothom sap com les gasta el govern xinès amb els dissidents del pensament únic, sigui el Tibet, Hong Kong o Taiwan.
El que és cert és que a partir de 2019 iniciatives impulsades des d'Europa i dels dels Estats Units han frenat dràsticament la utilització (al menys sobre el paper) del cotó de Xinjgiang invocant la seva recol·lecció utilitzant mà d'obra forçada (uigurs majoritàriament). A la meva empresa, ens calen certificats de traçabilitat molt estrictes per a garantir que el cotó dels teixits que importem de la Xina o del Pakistan no porten cotó procedent d'aquesta regió. Segurament feta la llei feta la trampa perquè els números no em quadrarien (si Xinjiang produeix el 20% del cotó mundial). És el mateix que em passa quan de vegades he fet comptes respecte del vi de Rioja que es produeix i les hectàrees de cultiu de vinya que hi han a la regió, o amb el "foie" del Périgord a França. Però aquesta és una altra pel·lícula.
Ara, el govern dels Estats Units, en guerra comercial i diplomàtica oberta contra la Xina acaba de ratificar una llei anomenada "Uyghur Forced Labor prevention Act" que ve a posar encara més tensió a les ja delicades relacions entre ambdues potències. La llei, aprovada pel Senat el 16 de desembre va ser rubricada pel president Biden el 23 de desembre (https://www.state.gov/the-signing-of-the-uyghur-forced-labor-prevention-act/) i sobre el paper estaria pensada per a acabar amb el treball forçat a Xinjiang.
Per fer-ho curt, la llei no fa altra cosa que posar molt serioses trabes (encara més de les que hi ha actualment per a importar determinats components i materials des de la Xina donada la càrrega aranzelària addicional que suporten per a ser importats als USA) a la importació de productes fets en la seva totalitat o en part a Xinjiang (i aquesta regió, a més a més del cotó és un gran productor de silici, components electrònics, joguines, sabates, prendes de vestir, guants i material imprès, entre d'altres).
A la pràctica la llei demana la inversió de la prova i fa que qui vulgui importar articles xinesos hagi d'acreditar que el que importi de la Xina no procedeix d'aquella regió.
També a la pràctica aquesta no és sinó un altre dels fets que fan pujar encara més la tensió entre els Estats Units i la Xina (els USA no enviaran cap delegació diplomàtica als jocs d'hivern de Beijing de febrer de 2022). I ja se sap com les gasta la Xina quan veu la seva sobinania nacional agredida. El darrer cas, la ruptura de relacions diplomàtiques de facto entre Lituània i la Xina degut al fet que la primera ha acceptat l'obertura d'una oficina de representació diplomàtica de Taiwan a Vilnius. Em deia un amic lituà la setmana passada que com a conseqüència d'això els lituans ja no poden importar res de la Xina de forma directa.
Així estan les coses i aquest increment de tensió no és cap bon auguri de cara a l'any 2022. En seguirem parlant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada