Contradiccions i geopolítica als Estats Units

La confrontació política entre els republicans i els demòcrates és més oberta ara que fa 11 mesos -amb l'excepció de l'episodi de l'atac al Congrés del 6 de gener de 2021, quan tot plegat va anar del canto d'un "duro"- quan Joe Biden va prendre jurar el càrrec de president dels Estats Units. Les posicions dels uns i dels altres estan més polaritzades que mai, fins l'extrem que la popularitat del president Biden està actualment sota mínims, la més baixa des que que va prendre possessió de la presidència. Segon l'empresa multinacional de consultoria i sondejos Gallup, la popularitat del president, que era del 57% el mes de gener del 2021, és ara mateix del 42%, la més baixa del seu mandat.

Una inflació desbocada (6,2% al mes d'octubre, la més alta des del 1990), la manca incomprensible de treballadors al mercat laboral, els problemes i les mancances a la cadena de sumministraments, amb els ports de la costa oest dels Estats Units, i en particular, Long Beach a Los Angeles, amb un colapse que implica que un contenidor arribat de l'Àsia es pot passar gairebé dos mesos a port abans de sortir cap a la seva destinació final, els problemes amb la immigració a la frontera sud i un rati de vacunació que no acaba de millorar, han contribuït a baixar la popularitat del president, en la creença que no fa prou per a millorar la qualitat de vida pel ciutadà mig... 

Al capdavall, la situació econòmica té molt a veure amb el sentiment de la població i cert és que durant els anys de presidència de Trump es van aconseguir -conjunturalment afegiria jo- rècords èpics en un entorn d'una inflació baixíssima, una taxa de creixement del producte interior brut no vista des dels anys 70 i un atur situats a nivells mínims, pràcticament rotacionals.

La situació ha canviat radicament  en menys d'un any. En té la culpa el govern demòcrata? Certament no, però els seus esforços, centrats fonamentalment en millorar el rati de vacunació i el passar el pressupost d'inversió en infrastructures no sembla preocupar excessivament una població centrada en el curt terminisme que comença a notar escassetat de productes a les prestatgeries de les botigues i que els preus estan pujant de manera ja evident, en particular els productes d'alimentació.

L'altre dia vaig coincidir a un avió amb un metge anestessiòleg que em deia que la manca d'infermers/eres i personal a les residències de gent gran els provoca de retruc un colapse que els impedeix fer la seva feina en condicions normals.

Aquesta mateixa persona em confirmava -ahir ho vaig escriure al blog- que la vacunació ha esdevingut als Estats Units una arma política que els radicals d'un i altre cantó utilitzen per a defensar el seu discurs en un o altre sentit. Que el principal productor de vacunes del món, que paga i dóna premis per tal que la seva població es vacuni tingui una rati de vacunació amb doble pauta -avui- del 60% és un clar indicador que l'oposió a la vacuna té un clar component polític.

Hi ha certament un component de populisme, propaganda i agitació per part de les hordes "trumpianes" en aquesta situació, que semblen més mobilitzades que mai. A continuació mostro un parell d'exemples de com les gastes els republicans de l'extrema dreta als Estats Units (un exemple a prop de la nostra fàbrica a Groveport, Ohio):

Sembla mentida però puc assegurar amb fefaença que aquest sentiment i aquesta polarització és ben present avui als Estats Units. La darrera polèmica és el qüestionament molt bel·ligerant que fan determinats estats de la Unió amb majoria republicana de la llei de l'avortament, aprovada l'any 1973 i revocada de facto a Texas fa unes setmanes i ara sembla que podria córrer la mateixa sort a Louisiana i a Mississippi. És la involució que torna en la línia del populisme més descerebrat però que com a tal -vegi's l'exemple d'Éric Zemmour a França- molt efectiu per a cultivar l'ànima i el vot de les classes més perjudicades per les crisis econòmiques i socials.

La paradoxa de la gent més humil votant l'extrema dreta no és nou (Hitler va guanyar unes eleccions democràtiques el 1933), però que això passi al Segle XXI és per a fer-nos-ho mirar col·lectivament com a societat.