El corrent conservador radical que envaeix el món des de fa alguns anys (efecte Steve Bannon) -n'he parlat en aquest foro unes quantes vegades, en particular els dos darrers anys- suposa clarament un risc no només per a la democràcia tal com la hem entès els darrers cinquanta anys al món occidental, sinó també per a les nostres llibertats individuals.
La dreta i l'extrema dreta es prodiguen en els mitjans -convencionals i no convencials- i acaparen nous acòlits utilitzant missatges molt simplistes però molt efectius entre un ample col·lectiu de votants decebuts amb la classe política tradicional, empobrits pel capitalisme salvatge dels darrers temps (jo l'anomeno la "Glovolització" de l'economia) i per dos anys de coronavirus que han acabat de posar la cirera al pastís.
Efectivament, assistim atònits -al menys jo- a l'eclossió del fenomen Éric Zemmour a França (el 30 de novembre va anunciar que es presentaria a les eleccions presidencials franceses a l'abril de 2022 i hi ha sondejos que ja li atorguen la seva presència a la segona volta), que deixa Marine Lepen com a una nena de pit al seu costat. O a l'aclaparadora victòria d'Isabel Díaz Ayuso a les darreres eleccions autonòmiques de Madrid on va guanyar per majoria absoluta i va arrasar en barris tradicionament d'esquerres amb un sol lema, que fa riure de tan simple i que sembla una broma però no ho és: "Ayuso, libertad". O al desafiament polonès de l'octubre en el que el tribunal constitucional polonès rebutja acceptar la pre-eminència del dret comunitari versus la legislació polonesa. Només en són uns quants exemples.
Amb l'excusa del respecte de les llibertats individuals, el populisme d'extrema dreta vol desmuntar les bases de la democràcia convencional i de l'estat de dret invocant sentiments i passions (immigració, nacionalisme, individualisme, etc), exaltant el patriotisme i tornant al conservadorisme social més reaccionari.
A l'altre costat de l'Atlàntic, als Estats Units, en tenim una mostra més que evident. Encara que avui sembli lluny, l'assalt al Congrés nord-americà del dia 6 de gener (que molts vam poder veure en directe mentre succeia a través de la CNN en rigorós directe) va estar molt a punt de fer molt de mal a una de les democràcies més consolidades del Planeta i no va passar res més gairebé de miracle. Tots tenim a la retina la imatge del "Braveheart" amb el tors nu, la cara pintada i el barret amb les banyes, o la defensa a ultrança de les armes que tants i tants problemes i víctimes provoca als Estats Units.
Però la cosa va a més. Durant el mandat de Donald Trump aquest, trencant una regla no escrita d'absoluta objectivitat a l'hora d'escollir els membres del Tribunal Suprem -que recordem-ho, tenen caràcter vitalici-, va designar durant el seu mandat 3 dels 9 membres del Suprem de marcat tarannà i trajectòria conservadores, de manera que actualment la situació és de 6 membres conservadors (els 3 designats per Trump ultraconservadors).
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha estat durant els últims anys el garant dels drets civils al país (va acabar amb la segregació racial a les escoles, va legalitzar l'abortament el 1973, i el casament de persones del mateix sexe el 2015), però actualment, com a conseqüència de la nova majoria, aquesta equanimitat i molts drets socials poden estar en perill. Ja fa uns mesos que determinats estats del país han anat restringint el número de setmanes en les que una dona té dret a abortar. La darrera, la llei de l'estat de Mississippi que prohibeix totalment l'abortament a partir de la setmana 15, cosa que -de facto- la convertiria en una de les més restrictives del món. Òbviament, la llei ha estat recorreguda i s'està a l'espera del dictament del Tribunal Suprem. Cas que aquest no tomés la llei de Mississippi, hi ha 20 estats més que estan preparant restriccions similars a l'abortament.
És un exemple més que significatiu del que està succeint en el món suposadament civilitzat als darrers temps. Només hi ha una manera de descriure-ho: estem entrant en un perillós terreny d'involució en tots els àmbits dels drets civils. El dia 13 de desembre l'editorial del NYT escrivia: "But American politics today is not really normal. It may instead be in the midst of a radical shift away from the democratic rules and traditions that have guided the country for a very long time. An anti-democratic movement, inspired by Donald Trump but much larger than him, is making significant progress" que traduït literalment diu: " Però la política dels Estats Units avui no és realment normal. Pot estar, al contrari, al mig d'un gir radical des de les regles i tradicions democràtiques que han guiat el país des de fa molts anyus . Un moviment antidemocràtic, inspirat per Donald Trump però que el supera llargament, està tenint un increment molt significatiu".
El que succeeixi a les properes eleccions al món occidental al 2022 pot marcar el rumb dels propers anys. I això, no deixa de ser una mala notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada