Vagi per endavant que els "jutges estrella" no m'acaben de fer el pes. Sento gran admiració per algunes de les "heroïcitats" d'alguns d'aquests personatges (Ruz, Garzón, Castro,...), que han estat capaços de revoltar-se contra el status quo i imputar una infanta, mantenir retingut un dictador xilè a la Gran Bretanya durant més de mig any, o recussitar en Franco per portar-lo a tribunals, però hi ha una qüestió d'ego personal de la que -des del meu punt de vista- n'abusen abastament.
Santiago Vidal pertany a aquesta categoria de Quixots un punt excessius, imbuïts d'autoego i autocomplaença. I des d'aquest punt de vista no li tinc una particular simpatía.
Ara bé, amb solidaritzo amb ell per l'esperpèntic càstig imposat pel ple del Consell Judicial amb una suspensió de feina (i encara que no ho he llegit, entenc que consequentment també de sou) durant un periode de tres anys.
El delicte? Doncs com apuntava en Jordi Basté ahir a RAC1 l'haver escrit una novel·la en hores lliures.
I aquest raonament no devia pas estar tan allunyat del pensament de nou dels vint magistrats que van prendre la decisió, després d'una deliberació de...10 hores (de fet primer es va discutir una al·legació prèvia del mateix Vidal, amb el mateix resultat).
No és massa de sentit comú que un jutge que cobra de l'Estat Espanyol es dediqui en hores lliures a carregar contra aquest Estat assistint a actes amb l'estelada al darrere i despotricant contra aquest estat. Ara bé, a mi em sembla que no és el que s'està dirimint aquí. El que caldria, en un exercici veritable d'impartició de justicia, és acreditar que Vidal ha comès un delicte punible segons la legislació vigent.
Sense haver-me documentat en profunditat, a mi em sembla que Vidal -amb qui repeteixo, no estic d'acord amb el modus operandi- no ha comès cap delicte. I aquest és l'únic principi sobre el que hauria calgut debatre. Si concluim dient que els jutges conservadors van votar a favor de castigar Vidal i els progressistes de no castigar-lo llavor ja tenim, com en el cas Garzón, un altre de tants exemples de judicialització de la política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada