La concentració d'ahir convocada per Podemos a Madrid -ciutat, no concepte-, sense respondre a cap protesta concreta, ni sense altre motiu que el de mesurar les pròpies forces, posa de manifest que, malgrat els molts dubtes que suscita un partit nascut fa quatre dies, sense un programa definit, amb evidents clarobscurs, amb un líder tertulià de les teles, i amb uns números dos i tres als que la prensa cavernícola i reaccionària de Madrit -concepte- ja els està buscant les pessigolles (tipus operació "Caverna contra CDC" abans de les eleccions del 2012, buscant comptes a suïssa fins i tot a l'apuntador), es pot titllar d'èxit aclaparador, haguin estat 100.000 persones (segons la policía municipal) o 300.000 (com defensa l'organització).
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat -més enllà de clàssiques consignes d'esquerres i els discursos pre-electorals apassionats- l'absència de "rojigualdes" que al menys en tots els talls de noticiari que he vist eren substituïdes per les banderes de l'Espanya republicana, amb el lila substituint la franja inferior vermella.
Això, que no deixa de ser purament simbòlic i que probablement ni tan sols ha vingut inspirat per l'organització, dóna la tranquilitat de pensar que el missatge d'esquerres és més preemiennt que no pas el "nacional". No és del tot una mala notícia, des d'una perspectiva catalana (o al menys així ho veig jo). Si la mateixa concentració l'haguessin fet els "Ciudadadanos" o els "de la Rosa Díez" les banderes espanyoles haguessin fet feredat. El missatge nacional hagués eclipsat qualsevol missatge polític.
Podemos gaudeix d'uns quants avantatges en relació a l'esquerra tradicional ibèrica. La victòria de Syriza a Grècia no deixa de donar-los una expectativa a l'alça (malgrat les evidents errades estratègiques de Syriza en els primers dies de govern), els constants degotejos de casos de corrupció i l'erraticitat comunicativa de IU i PSOE no fan altra cosa que fer de caixa de ressonància a un partit que està en plena fase d'organització territorial.
No es cap sorpresa que Podemos farà un resultat extraordinari (faci el que faci, ja que a les eleccions espanyoles, tant municipals com autonòmiques o estatals ve de zero) i trencarà de ben segur les majories absolutes siguin del color que siguin. Si injecta una alenada d'aire fresc a la política espanyola ja haurà valgut la pena. El seu missatge és certament populista, però posats a fer populisme més m'estimo el de l'Iglesias que no pas el de'n Rivera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada