dimarts, 17 de febrer del 2015

Censura xinesa: "in crescendo"

Si he tingut el blog "oblidat" durant uns dies (algú m'ho ha recordat), ha estat en part com a conseqüència d'aquests dies que he passat a la Xina. El poble ras, el xinès de carrer, tant l'educat amb formació universitària com el que treballa a la fàbrica o fent de cambrer està content amb el seu nou màxim representant: el secretari general del Partit Comunista Xinès, Xi Jingping.

Hi ha un consens generalitzat en afirmar que en nou secretari general està fermament decidit a lluitar contra la corrupció i l'enriquiment il·lícit, una pràctica tan antiga a Xina com el respirar, i que està tan extesa i és tan profunda, que en Bárcenas és un aprenent, un nen de pit en relació al que ha passat a la Xina comunista. I de fet, des que va arribar al poder fa dos anys, molts dels corruptes han entrat a la garjola i algun d'ells ha acabat afusellat.

La Xina és un país, un subcontinent de fet, amb una muntanya de contradiccions, però amb alguns puntals bàsics ben assentats, com ara el culte als diners (siguin lícits o il·lícits), el despreci per la política democràtica, que ningú considera que serveixi per a res (ans al contrari, molts pensen que incrementaria el nivel de corrupció), i la defensa aferrissada d'un nacionalisme que, al meu parer, va cap amunt.

La consolidació de Xi Jingping ha portat associades algunes restriccions addicionals de la llibertat d'expressió, però els xinesos, en general, es queden tan amples. Si no hi ha restriccions en matèria de negocis, no s'hi posen gaire forts. Ningú menor de 35 anys sap -o fingeix que no sap- què van ser els fets de Tiananmen.

I això va a més. Des de fa un parell de mesos el navegador per excel·lència, Google, està prohibit a la Xina. El primer dia que vaig arribar en aquest darrer viatge em pensava que tenia algun problema al meu ordinador, però no. Després ho vaig saber, els meus interlocutors locals m'ho van confirmar, tots. Google està prohibit, i Facebook també, i Google maps també, i...blogger. I ves a saber quants altres llocs web.

El que és cert -ho he escrit altres vegades en aquest blog- és que internet va a una velocitat infinitament inferior. No és que la xarxa no tingui prou capacitat, és que el Gran Germà està treballant. I cada vegada treballa més, davant la indiferència generalitzada d'una població cada vegada més controlada. Georges Orwell hagués gaudit increïblement de viure moments com aquests.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada