La senyora Rita Barberà (València, 1948), sempietèrna alcaldessa de València (ocupa el càrrec des de 1991), és un personatge que sempre m'ha semblat d'allò més curiós. Les seves maneres, la seva veu de casalla -famós aiguardent sevillà- , el seu gust pels productes refinats, el seu tarannà més "pepero" que el més adepte dels "peperos" captiva per la seva singularitat (i la seva "masculinitat", sigui dit de pasada).
Personatge polèmic en les seves relacions amb la premsa i amb l'oposició, té una personalitat de les que no deixen indiferent, impulsora de les grans obres que han transformat la ciutat de València i d'alguns dels polèmics esdeveniments com la visita del Papa Benet XVI a la ciutat l'any 2006. Amiga i defensora de Camps abans i ara de Fabra, tot sovint se'ls ha vist i se'ls veu junts defensant la València del "pelotazo", la que ha propiciat els excessos, despropòsits i desmesura de la fallida dels bancs i caixes valencians, del tancament de RTVV, o de la fallida de la Ciutat de la Llum, entre d'altres meravelles.
Anticatalana radical, amb una actitud pròpia del "blaverisme" més recalcitrant, s'ha negat sistemàticament a parlar Valencià sempre que això la identificava directament o indirectament amb Catalunya.
Ara però, en plenes festes de les Falles, un dels esdeveniments més singulars i més estimats pels Valencians, la Rita Barberà s'ha passat de rosca. El seu discurs, que ja córre per la xarxa a tota velocitat i ha estat "trending topic" a tot Espanya, és d'una vergonya indescriptible.
Hi ha opinions que diuen que l'alcaldessa es comporta d'aquesta manera i fa aquest discurs sota els efectes de l'alcohol (a mi em sembla que efectivament va torrada). D'altres, que ho fa amb tota l'alevosia de la que és capaç per expressar -amb "finezza"- el seu despreci pel Valencià i pels valencians que nos són del PP. Potser, però no la veig amb tanta capacitat de subtilitat.
He vist el vídeo a YouTube i he sentit vergonya. Una profunda vergonya.
Gairebé tanta com la que em va provocar ahir sentir la Marta Ferrussola fent el més estratosfèric dels ridículs a la Comissió sobre corrupció del Parlament de Catalunya.
Si ara tingués 25 anys me'n tornaria als Estats Units i segurament, segurament, m'hi quedaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada