Aquest dimarts IKEA ha inaugurat a Valencia (Alfafar) la botiga número 16 a Espanya, la que fa 19 a la Península Ibèrica. La nova botiga, que incorpora les més modernes tecnologies, ha trigat gairebé setze anys a obrir portes a una de les ciutats més importants de l'Estat. Hi ha qui afirma que el "lobby" del sector del moble, tradicionalment molt poderós, amb l'aliança dels polítics del PP, han fet tots els possibles per a retardar la concessió dels permisos necessaris.
La veritat és que no té cap sentit obrir primer a Barakaldo, Vigo o Múrcia, que no pas a València, on hi ha un mercat de segones residències, hotels i apartaments que fa feredat; o sigui que és força probable que la rumorologia popular estigui carregada de raó.
Em van convidar a l'acte d'inauguració (a les 8:00 hores del matí ja que a les 10:00 obrien la botiga al públic en general, que feia més d'un dia que feia cua...) i em va agradar assistir-hi. Una experiència molt instructiva. Va ser un acte sobri, ben organitzat (com tot el que fa IKEA) i que es va desenvolupar en forma d'esmorzar (suec-valencià, en paraules del presentador de l'acte, que literalment combinava el salmó amb l'orxata...en fi, sense comentaris...(només afegiré que quan tenia 20 anys i anava força per aquestes terres molts valencians portaven vestits amb corbata i mitjons blancs, però això són figues d'un altre paner).
Entre les personalitats (la "casta", que diria en Pablo Iglesias de "Podemos"), hi havia l'ambaixadora de Suècia a Espanya (una senyora amb una classe excepcional) i el Presidente de la Generalidad Valenciana, un tal Alberto Fabra que si tingués uns anys més es podria confondre fàcilment amb el cantant Bertín Osborne (tot i que l'Osborne té unes cent cinquanta vegades més estil).
Quan es va acabar l'esmorzar (desdejuni en Valencià) el presentador va iniciar la introducció dels parlaments. Primer va parlar la directora de la nova botiga, una noia jove i plena d'energia que malgrat ser de Valladolid va dir les primeres paraules en Valencià, es va disculpar per no parlar-no bé i va prometre que en breu seria capaç d'expresar-se en la llengua pròpia. Seguidament va parlar la Directora General de IKEA Ibérica, una senyora amb tanta classe com l'ambaixadora que, malgrat ser de Madrid, va iniciar el seu parlament en un excel.lent Valencià.
I després va venir en Bertín....Xulangues, prepotent, desafinant, propagandista, improvisador. Es notava a la milla que no s'havia preparat la intervenció. Va fer un discurs lerrouxista i demagògic sobre les meravelles de la Comunidad Valenciana i la seva capacitat d'atreure inversions. Patètic i lamentable.
El més patètic de tot, però, és que en Bertín va ser incapaç ni tan sols de dir "Bon dia" en Valencià. Una cosa és no parlar un Valencià fluïd, cosa que se li podria arribar a perdonar (tot i que no és cert perquè jo l'he sentit expresar-se en un Valencià més que correcte a les Corts Valencianes), però l'altra és mostrar un absolut i irreverent despreci per la llengua pròpia. És l'expressió del "savoir faire negatiu", de la falta de respecte, de l'arrogància, de l'estultícia, de la mediocritat més baixa.
Aquest individu és el màxim representant d'un partit que ha estat capaç de carregar-se en deu anys tres entitats bancàries centenàries, l'institut de recerca Príncipe Felipe i la Ràdio Televisió Valenciana, Canal 9. Tot un rècord. I aquests tipus, van treure a les darreres eleccions autonòmiques més d'un milió dos-cents mil vots. Déu ens agafi confessats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada