M'emprenya parlar d'un llibre que ha publicat RBA, perquè el que RBA ha fet amb "El Jueves" arran de l'autocensura de la portada en la que es veia el Borbó vell passant una corona plena de merda (i mosques voltant) agafada amb pinces (i pinces al nas per no sentir la pudor), al Borbó no tan vell, és una de les cafrades més indignes que he sentit des que hi ha democràcia a Espanya.
De fet, és tan bèstia que em sembla que jo també aplicaré autocensura a l'hora de comprar altres llibres i revistes d'aquesta editorial. La censura injustificada ens acosta a temps pretèrits afortunadament extingits, però està vist que no podem abaixar la guàrdia. Igual d'aquí a quatre dies tornem a rememorar velles imatges del 23 de febrer de 1981....
Però vagi en defensa de la meva integritat com a lector i com a consumidor que el llibre del que vull escriure en aquesta entrada del blog l'havia ja adquirit abans que els millors dibuixants de "El Jueves" decidicin plegar per una simple qüestió de dignitat. Per cert, estan preparant un còmic sobre els Borbons. Espero poder-ne parlar ben aviat.
El llibre en qüestió és "L'altra", de Marta Rojals (Ribera d'Ebre, 1975). He de dir que la lectura de "L'altra" m'ha fascinat i que totes les crítiques literàries que havia llegit d'aquest llibre (i que em van impulsar a comprar-lo) li fan un veritable homenatge sense exageració. És tracta d'una novel·la sensacional, única, amb un "in crescendo" que arriba a un veritable clímax al final de l'obra, quan s'acaben de descubrir els més íntims secrets de la protagonista, gelosament guardats per l'autora.
"L'altra" és el segon llibre de la Marta Rojals. Arquitecta de formació i de professió a l'inici de la seva carrera, la va deixar per dedicar-se a la literatura. El seu primer llibre "Primavera, estiu, etcètera", publicat el 2011, va ser un d'aquells fenòmens editorials que es produeixen de forma totalment inesperada, gairebé espontània, via l'anomenat "boca-orella". Un factor coadjuvant aquí deu haver estat, sense dubte, l'estratègia de marketing que l'editorial i l'autora, o l'autora tota soleta han construït al voltant de la seva personalitat. Emulant Howard Hugues o Amancio Ortega, l'autora no concedeix entrevistes ni va a la ràdio, ni surt a la tele, ho contesta tot per internet i ningú no sembla haver vist una foto seva. Si vol preservar la seva intimitat, l'aplaudeixo. Si es tracta d'una estratègia per a bastir un àura de misteri que incrementi les vendes també. El cert és que de l'autora en sabem ben poca cosa, però el que sí és cert és que escriu amb saviesa i mà ferma.
"L'altra" és un relat actual, en tots els sentits, i molt adequada per aquells que recordem perfectament l'abella Maia (i en conseqüència "tenim un pla", com diuen els amics de Bankia). La novel·la està escrita en tercera persona però reflexant el punt de vista de l'Anna, una noia de 38 anys filla de bidell universitari, brillant llicenciada en física però que exerceix de dissenyadora gràfica perquè allí l'ha portat la vida. Casada amb el Manel, Nel, de 40 anys, llicenciat en història, fill de familia de clase mitja obsessionada per les formes i el "què diran", que es queda sense feina al diari al que treballava com a responsable comercial.
La novel·la explica amb un llenguatge planer, farcit de diàlegs en els que els personatges s'expressen amb naturalitat, amb ple de castellanismes tan reals com la realitat, i on les referències al món 2.0 són constants, els problemes d'una crisi real que comença a afectar a persones de clase mitja, amb BMW i vacances a l'altra punta de món, que es pensaven que "a ells mai no els tocaria".
Crua, cruel, amb un punt d'amargor que traspua de les reflexions dels personatges que envolten la parella, "L'altra" ens va desgranant a poc a poc la personalitat de l'Anna, els problemes amb la seva mare i algunes circumstàncies excepcionals de la seva vida que li marquen el present i li amarguen la consciència.
Un llibre imprescindible que amb els anys esdevindrà un clàssic de la literatura catalana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada