Ahir en roda de premsa el Conseller de Cultura Ferran Mascarell presentaba l'Equesta d'usos lingüístics de la població" corresponent a l'exercici 2013.
La veritat és que la primera xifra és certament impactant: només un 36% de la població de Catalunya utilitza com a llengua habitual el Català (jo recordava aquelles estadístiques de fa uns deu anys en què el Català era la llengua d'ús de gairebé el 50% de la població). Però abans que el Conseller en donés l'explicació ho he vist clar: l'arribada massiva d'immigrants als darrers anys de l'època pre-crisi van haver d'influir necessàriament en la situació lingüística.
Però anant una mica més enllà, els resultats de l'Equesta no són en absolut dolents, ni per un cantó ni per l'altre. És a dir, el Català prograssa com a llengua d'ús: un 90% l'entén i un 80% el parla. Això és un èxit extraordinari (no és aquest el cas de països amb més d'una llengua com per exemple Flandes, Suïssa o els països Bàltics), i contribueix a desenmascarar alguns arguments falaços dels uns i dels altres.
La primera gran conclusió és que Catalunya s'està consolidant com un país multilingüe (un 60% del joves d'entre 15 a 25 anys parlen l'anglès amb fluidesa). Aquesta és una realitat que no poden negar ni els "de la ceba", ni els "uniformistes". Sí això és així i un 36% de la població és catalanoparlant habitual, és -entre d'altres- gràcies al model educatiu Català basat en la immersió lingüística. Sense la immersió el Català seria avui dia una llengua residual.
La segona és que el Castellà continua essent clarament la llengua dominant a Catalunya, i que per tant 30 anys d'immersió lingüística en Català no li han fet cap mal, ans al contrari, ha contribuït a portar el Català en àmbits de població on espontàniament ho hagués entrat mai. Com a col·lofó d'aquesta segona, tots els intents d'uniformització, espanyolització i anihilació del Català que promouen els ideòlegs de la FAES encapçalats pel ministre Wert era i és absolutament innecessària. Els nens de Catalunya continuaran aprenent a parlar Català i Castellà si hi ha discriminació positiva, i això són faves comptades, especialmente a l'Àrea Metropolitana de Catalunya.
Calen gestos valents, cal insummissió davant d'una llei que es vol carregar un model lingüístic i convivencial que ho ha provocat el més mínim problema durant més de trenta anys.
Calen Jaumes Sastres, persones compromeses que tinguin el coratge de desafiar l'estultícia, el fanatisme i la incultura d'individus sectaris i ignorants com Bauzá i la seva companyia de llepaculs. Des d'aquí el meu profund reconeixement i respecte a Jaume Sastre, 40 dies en vaga de fam, que ha aconseguit que el món sencer es faci ressó de la barbàrie del PP de Bauzà, un individu que hagués estat capaç de deixar morir un mestre abans de sentar-se a parlar sensatament de tanta irracionalitat i tanta bogeria. Però el poble Mallorquí ha après més dels seus governants en aquests 40 dies (fins i tot molts votants del PP) que en tots els mesos de mandat del gran José Ramon. Una força abraçada als Mestres mallorquins i a la seva extraordinària i admirable capacitat d'organització i resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada