Ja és mala sort que una de les setmanes més actives en matèria de Transició de la Transició, m'hagi agafat de viatge a la Xina. Assabentar-se que el Borbó ha abdicat per la premsa digital amb filtres de censura xinesa i decalatge horari, no és precisament allò que jo hagués desitjat per un moment tan esperat i anticipat en aquest mateix blog. Tot i que no ha passat res d'extraordinari, ha passat molt, molt més del que aparentment podria semblar.
Malgrat l'absència, com diuen en Castellà: "no hay mal que por bien no venga". De tornada cap a casa vaig tenir l'oportunaitat de llegir l'edició europea del "The Wall Street Journal" (divendres 6 de Juny), i vet aquí que a la pàgina 14 topo amb una sorpresa majúscula, en forma d'article d'opinió.
L'article en qüestió es titula: "King Juan Carlos, Thank You", i el firma una de les més prestigioses firmes de la Intel·lectualitat i l'opinió periodística de les Espanyes: José Maria Aznar (Mr. Aznar is the former prime minister of Spain, resa el sotafirma).
El vaig haver de llegir dues vegades per a arribar a copsar-ne la grandesa (i he de dir que està tan ben escrit en anglès que és rigurosament imposible que l'hagi escrit ell, tal vegada la seva dona, però ell, en anglès segur que no). Aznar, "Ánsar" pels amics americans, va ser aquell senyor que no va tenir cap mena de problema en casar a la seva filla Ana amb un (presumpte) delinqüent anomenat Alejandro Agag al Monastir de San Lorenzo del Escorial (on es casaven els reis), i tampoc el va tenir en trencar el protocol i entrar abans que el mateix rei.
Aquell senyor que tampoc no tenia cap problema en que des del seu entorn es deixessin sentir cants de sirena en favor de la República, aquell mateix, que tampoc no tenia cap problema en que fóra "vox pópuli" que la seva relació amb la casa reial era no només poc amistosa sinó gairebé forçada als actes protocolaris.
Doncs aquest senyor escrivia al Wall Street el següent panegíric (n'he extret les perles més sucoses):
...Under his reign, Spain has enjoyed the period of greatest social progress, greatest political fredom and greatest institutional stability in its contemporary history, among other reasons because the King himself was able to show us the path to follow (...elefants, gendres corruptes, amants alemanyes, desordres familiars, tot un llegat a seguir).
...King Juan Carlos's polítical legacy is a collection of ideas that are fundamental to any society, especially when facing moments of crisis: harmony, consensus, institutional respect, stability and solidarity (només li ha faltat afegir que el llegat inclou lliçons pràctiques de cacera de paquiderms malalts).
...And we must not forget the idea of Spain as a nation, whose continuity is guaranteed by the Crown (no podia faltar la cirera unionista per tal que el pastís quedés sencer).
Després de tanta joia, vaig demanar-me un gin-tònic per fer-me passar el cor agre que m'havia quedat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada