Mentre escric aquesta entrada al blog, a Televisión Española 1 (suposadament "la de todos") estan fent un programa especial, totalment hagiogràfic, sobre la figura de Felip VI. Em ve tant mareix pel piloteig dels personatges que surten a explicar les meravelles del nou monarca, des del gòtic Zapatero (postulant com si fóra un Intel·lectual), fins a Tamara Rojo, passant per Rafa Nadal, Eduardo Serra (ex-ministre de defensa), Manuel Marín, Jesús Posada (a qui només li faltava babejar) i fins i tot Bigotes-Aznar. Tots es desfan en elogis, respallades, pleitesia i adoració a la figura del nou monarca, les seves virtuts, la seva dona, les seves filles. El seu coratge, les seves virtuds esportives i militars, el seu coeficient Intel·lectual. Fa tant repelús que em sembla una broma de mal gust. En Sergi Arola també li fa la pilota. L'acabo d'eliminar de la meva llista de referències gastronòmiques. Torna a sortir l'Arola i encara fa més vomitera. Definitivament esborrat dels meus referents.
Fins i tot hi ha un tal José Antonio Marina, suposadament filòsof (i membre de la Fundació Príncep de Girona), que diu que el nou rei augmentarà la intel·ligència emocional dels espanyols. És posible tanta propaganda i tant insult a la Intel·ligència dels pagadors d'impostos? A mi em sembla que no.
De tota la propaganda anacrònica, rància i casposa de l'acte d'avui em quedo amb els gestos més significatius:
- El discurs del nou rei: "nothing new under the sun". En Anglès dels Estats Units -i demanant disculpes anticipades per la vulgaritat-: "same shit different day".
- La resposta institucional: desproporcionadament i incomprensiblement servil. Té sentit? A mi em sembla que no.
- Les reaccions:
- la millor: Felipe González. Preguntat pel nou rei, diu que malgrat tot dóna el seu suport incondicional a "la Roja". I es queda tan ample.
- la segona millor: Ánsar dient a La Cope que el nou rei s'ha de limitar a fer el seu paper (com a comparsa) i oblidar-se de fer política. És a dir, li diu que no es fiqui allà on no el demanen. Al menys és sincer.
- La més sensata: Sense ànim d'escombrar cap a casa, les declaracions de l'Artur Mas (Ártur, pels enemics) on diu que no ha sentit res nou. En coherència, no ha aplaudit el discurs. Ho aplaudeixo sincerament.
- La millor foto:
Els tres ex-presidents: Ánsar, González i Sapatero esperant per entrar al Congrés durant deu eterns minuts en els que no hau creuat ni una sola paraula. Un grandíssim exemple de savoir faire- savoir être.
Si el nou rei ha de mostrar la més mínima comprensió cap al fet Català, anem ben arreglats.
No per menys esperat no em deixa de decebre. El noi rei acaba de perdre una oportunitat histórica de fer les coses diferents. Potser tenia massa pressió, potser no s'hi ha atrevit, potser no pot fer res més. Però si tot això és així, de què caram serveix "la institució?". Potser per garantir la "unidad de España en la que cabemos todos". A Televisión Española s'ho haurien de fer mirar.
"Same shit different day".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada