Gràcies als contactes professionals de la meva dona Anna, aquest divendres passat vaig tenir el privilegi de gaudir d'una sessió d'enologia intensiva al Penedès, el cor de la viticultura de Catalunya -amb permís de les altres grans denominacions d'origen de Catalunya-.
Confesso que vaig anar a la visita amb la il·lusió que sempre m'imprimeix l'Anna quan es tracta d'aquesta mena d'activitats, però amb una idea preconcebuda -no mancada de prejudicis, ho reconec- d'anar a visitar una gran multinacional. Una visita que -pensava- sense dubte seria correcta però poc més.
I així, amb aquest pensament, vaig arribar a la finca "el Maset" a Pacs del Penedès a quarts d'onze del matí. Però només d'arribar al trencant de la carretera que, des de la sortida de l'autopista, porta cap a Pacs, ja vaig començar a canviar d'opinió. Em va passar una mica el mateix que vaig sentir quan, també per recomanació de l'Anna, vaig anar a sopar al Bullí, quan vaig fer 40 anys. Hi anava amb recança fins que, en deixar tota la voràgine aborrida i massificada de Roses-Almadrava, vam endinsar-nos a la carretera que enfila cap a Cap de Creus, a cavall entre la Mediterrània i les vinyes verdes (vora al mar). Així doncs, quan vam girar a l'esquerra cap a la finca, vaig començar a sentir de forma gairebé inmediata el "soulagement", que diuen els francesos, d'entrar en un paradís, un entorn privilegiat del que només es pot gaudir. Així que en arribar a la finca, envoltat de vinyes, xiprés i harmonia, vaig decidir obrir l'esperit.
I la veritat és que el resultat em va impresionar francament. No només perquè un excepcional Responsable de Promoció Turística, en Marc Kölling, ens regalés amb una visita guiada personal d'una qualitat fora del comú, viscuda amb la passió dels que están convençuts d'allò que fan, perquè hi creuen i ho senten, sinó perquè tot el projecte de les bodegues Torres, i la promoció que en fan, és senzillament extraordinària. Una marca de país, una marca de qualitat, un símbol de prestigi.
No vull donar-ne gaire detalls perquè considero, sense exagerar, que l'experiència paga la pena viure-la, car són dues hores d'experiència sensorial, olfactiva, gustativa i cognitiva que el fa a un sentir-se orgullós d'algunes de les multinacionals del país, que malgrat ser players al mercat mundial, cuiden al detall la singularitat, la sostenibilitat (impressionat aquest capítol), els orígens i la globalitat. La visita guiada per la finca amb un trenet, i el museu, són experiències úniques. A més a més, i per acabar-ho d'adobar, vaig descobrir uns vins de finca excepcionals (entre els blancs, recomano un Sauvignon Blanc, el Fransola i un Chardonnay fora del comú, el Milmanda).
Després de Torres casa pairal, vam continuar a les bodegues Jean Leon a Torrelavit (propietat de Bodegues Torres), de les que, des de fa anys en sóc fervent admirador (dels seus reserves, vull dir).
Un dels seus responsables de promoció, l'Asier (presunto vasco de Donosti), ens va guiar entre vinyes amb ceps de 50 anys (La Scala) i ens va explicar la vida de Jean Leon, el fundador de la bodega; història que és digna de pel·lícula americana (hi ha material suficient en la seva vida per a fer un guió extraordinari). El gran reserva de 2003 Scala (Cabernet Sauvignon) és d'una qualitat que fa caure d'esquena.
En fí, només puc recomanar una visita pels que no hi hagin estat mai. Hom surt d'allí respirant profundament i pensant que la visita ha valgut la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada