dissabte, 8 de juny del 2013

Passenger: "All the little lights"

Darrerament he fet una troballa via YouTube que cada vegada que l'escolto m'agrada més. Escoltant una cançó que a en Marc i a l'Anna els agradava molt vaig acabar descobrint un britànic força singular que es fa anomenar "Passenger" i que en realitat es diu Mike Rosenberg. 
 
Amb cinc discs al mercat (des de 2007) ha esdevingut un fenòmen al món anoglosaxó en particular a Austràlia i als Estats Units. L'enllaç al seu website és: http://passengermusic.com/.
 
Aquest estiu fa només dos concerts a Europa, tots dos a França i malhauradament les entrades estan exhaurides des de fa molts dies.
 
Jove, irreverent, fumador, contracorrentista, amb una veu trencada i sorneguera, fa pensar molt, però que molt amb el Bob Dylan dels bons anys, no només per la veu, i la forma d'entonar i cantar, sinó també per la manera com toca la guitarra i per aquest posat hippy tan característic dels anys setanta i dels que se'n foten del mort i de qui el vetlla.
 
Rosenberg toca la guitarra, que és l'instrument dominant en totes les seves cançons. El seu darrer disc publicat al 2012 es diu "All the little lights" i paga la pena comprar-lo perquè per 9,95 € (Amazon o Itunes Store) ofereix 20 cançons delicioses, de les quals 8 són totalment acústiques, ell, la seva veu i la seva guitarra. Un veritable plaer d'escoltar.
 
A més a més de tocar molt bé, el tret distintiu del Passenger és una poesia urbana (escrita amb rima) que té molt de sentit i que en molts casos arriba al cor i fa posar la pell de gallina. La seva manera d'escriure és semblant a la de Sabina o Melendi, amb construccions gramaticals amb l'ordre regirat, invertint en moltes ocasions verb i predicat. Algunes de les seves cançons són extrardinàries, tan pels arrangements musicals (totes les tornades venen acompanyades d'instruments de vent i en ocasions violins i cors de veus femenines), com pel que diu.
 
Recomano, si algú el vol escoltar dues peces que per a mi han esdevingut icòniques en molt poc temps: "I hate" (per plorar de riure), i "Life's for the living" (per plorar de plorar). Si el seu anglès costa una mica, les seves lletres estan totes disponibles a internet.
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada