Mediterràniament

Ahir vaig veure per primera vegada el hit de l'estiu d'Estrella Damm, l'anunci de la cervesa que els seus cracks de màrketing han posicionat als darrers anys com a mediterrània, en una clara identificació de la cervesa amb un estil de vida i una manera de fer. En la meva opinió, un pufo tan esgotat que em venen ganes de passar-me a una altra marca (i val a dir que l'Estrella és la meva cervesa).

 

Reconec que el primer anunci amb que la marca va iniciar el començament oficiós de l'estiu em va fascinar. De fet vaig flipar literalment. Va ser a la campanya de 2009. Uff!!! Que depressa que passa el temps! Segur però que tots recordem l'anunci: Formentera, aigües cristal·lines, el "Summercat" d'un grup suec desconegut que es deia, si no recordó malament, "Billie the Vision", i del que no se n'ha sentit a parlar mai més. Ho vaig trobar bestial. Una alenada d'aire fresc, d'originalitat, de trempera.

 

I és clar, sòl passar quan hom trova un filó. L'any 2010 encara va ser millor. Malgrat els desesperat intents cosmopolites dels competidors de San Miguel per a fer anuncis elegants amb referències al món mundial en resposta a la mediterraneïtat dels de Damm, aquests darrers es van inventar un altre anunci a Menorca amb els australians "Triangles", dels que encara ara en recordo la tonada i la trempera que transmetia. Tots en parlàvem, tots en gaudiem. Allò va esdevenir un referent, una icona.

 

El 2011, la cosa va adquirir un nivell de sofisticació ja qüestionable, però que després de veure'l un parell de cops hom deia: home, no està pas malament (com les cançons dels Manel, baja, que les has de sentir 10 vegades perquè et comencin a agradar). Va ser l'any del "noi fa de cuiner al Bulli i flirteja amb els ulls amb noia que fa de cuinera al Bulli" i al final ens enamorem bojament i acabem a Cadaqués banyant-nos en pilotes i porten la felicitat mediterrània pintada als rostres i a aquests cossos tan joves i ben parits que tenim.

 

El 2012, en aquesta mania de repetir fins a la sacietat els spots que funcionen fins a l'esgotament -que en la meva opinió és contraproduent-, la cosa va ser tan fluixa que he hagut de tirar d'hemeroteca per a recordar-me'n, i prometo que no es deu a que tingui principi d'Alzeimer. La premsa diu que el spot estaba filmat a la Serra de Tramuntana (Mallorca) on un jove es retroba amb amics de la infantesa. Prometo que no ho recordo, i he de dir que els anuncis és el que més em sol agradar de la tele.

 

I el 2013? Què dir del 2013? És que no es pot aguantar. Ni els "Love of Lesbian" que hi posen la banda sonora salven el desastre integral que és aquesta pretesa comèdia de paella que ni és paella ni és res, i que tothom rega amb cervesa. Una paella amb cervesa? És que no s'ho creu ni un turista danès despistat. I encendre un foc per fer-la? Que no saben aquests nois tan creatius i ben parits de marketing que l'estiu passat se'ns va cremar mig Empordà?

 

En fi, espero que s'adonin del fiasco i que l'any vinent tornin a fer servir les neurones. De moment, jo ja m'he passat a Moritz: sento debilitat pels Seat 600 de color groc.