Breus d'un dilluns de bogeria (03/06)

• El Sr. Rajoy defensa que qui la té més gran (la Pàtria, es clar) és més poderós. El Sr. Mas ja s'ha encarregat de recordar-li que això és una veritat més que relativa, ja que per posar un simple exemple, Polònia és un Estat molt gran que pinta més aviat poc. O és que se'n sent a parlar gaire? Que la cosa vagi de tamany del membre (Estat, és clar), no acabarà pas de voler dir que des d'Espanya es creu més aviat poc en la veritable cessió de sobirania a Brussel·les?: "Com més grans siguem, més contrapartides podrem obtener de la Unió Europea". És una visió curterminista i al meu entendre errònia. Així ens ha anat en materia d'infraestructures....
• La neymarmania s'ha instal·lat a Catalunya. Que a RAC 1, emisora privada, suspenguin la programació habitual per a connectar amb l'espectacle del pa i circ (més circ que no pas pa, la veritat) ho trobo comprensible; que això passi a Catalunya Ràdio, emissora pública al servei de l'interès general no. Trobo immoral, trist i lamentable que un ésser humà es pugui intercanviar per cap grapat de dòlars, però això de 57 milions d'euros em sembla una barbaritat com la copa d'un pi. Al menys, a la presentació el crack (amb permís del déu Messi), ha tingut la deferència de parlar en Català (cosa que, per cert, encara esperem a en Messi, que més enllà de parlar de la "concha de su madre", no tinc clar que sigui capaç d'articular dues frases senceres). A la presentació hi havia 56.000 persones. Em pregunto: tota aquesta gentada no té res millor a fer? Tan fotuts estem? És descoratjador.
• Que als senyors Montoro i De Guindos els hagin hagut de posar una "jefa" al cim (Soraya Sáenz de Santamaría), no deixa de ser altre que la constatació que bon rollo, bon rollo entre els dos superministres no n'hi deu haver pas gaire.
• Per fi una bona noticia de debò: el descobriment presentat al Congres Mundial d'Oncologia de Chicago respecte de la medicació immunològica és la millor noticia que he sentit en molts dies. Sense entendre un borrall de la matèria, sembla que el raonament inherent al nou tractament té més sentit que el bombardeig via quimioteràpia o radioteràpia sobre les cel·lules canceroses, que acaba afectant en molts casos la resta de l'organisme. Un medicament basat en desenvolupar anticossos que impedeixin el progrés de la metàstesi i que fins i tot puguin acabar amb el mateix tumor és una fita extraordinària. Amb notícies com aquesta a un li retorna l'esperança en el ésser humà (una mica i prou, però més val això que res).
• La deriva de Turquia en relació als aldarulls que s'han viscut aquest cap de semana, pot ser una molt mala noticia per a la regió i per a l'estabilitat del planeta. Erdogan serà el que sigui, però ha estat escollit democràticament i Turquia està molt lluny de ser Síria o Egipte. Un entorn de inestabilitat a Turquia no augurà res de bo respecte a la situació econòmica d'Europa.
• No acabo d'entendre això de la signatura a Paris de l'acord entre la Unesco i la Generalitat (amb permís del Ministeri d'Afers Exteriors español). Tal vegada és que es tard i estic molt espès.