Els esdeveniments polítics es succeeixen a una velocitat veritablement vertiginosa. No per menys anunciat fins i tot pel Financial Times, deixa de ser sorprenent la claretat amb la que el President de la Generalitat parla i la coherència de la seva actuació política. L'enterrament de la "puta i la Ramoneta" que l'altre dia escenificava brillantment el Polònia (un veritable moment de màgia televisiva, com pocs).
Els esdeveniments al Parlament de Catalunya d'aquesta tarda, i el discurs d'Artur Mas, pugen el llistó de la política catalana (política de Champions, potser per primera vegada des de la recuperació de l'autogovern) i situen l'escenari del dret a decidir al cim de l'agenda política.
A Madrit (concepte) tot això els ha agafat amb una incredulitat de la que encara no se'n saben avenir. No acaben d'entendre com una situació i una realitat que han ignorat de forma sistemàtica ha anat fent de gota malaia fins que ha esdevingut un veritable tsunami amb el que els polítics espanyols no saben ben bé què fer ni com actuar, més enllà de l'amenaça de la por i d'esgrimir aquesta Constitució que tant el serveix per un sargit com per un fregat. S'emprenyen tant que diuen unes bestieses que ni ells mateixos es creuen (una de les darreres: la de que Espanya va haver de contribuir l'any passat en 1.200 milions per a pagar les pensions dels jubilats catalans és extraordinària).
Ja tenim doncs la convocatòria d'eleccions pel 25 de novembre. I la pregunta és: "I ara què? o millor dit, com quedarà el panorama polític després de les eleccions?". Home, no cal ser taumagurg per a poder atrevir-nos a vaticinar alguns possibles escenaris del nou arc polític:
- El President Mas veurà reforçada de forma notòria la seva actuació (només per coherència política, per escolar la veu del poble, per anar a Madrid (ciutat) i dir exactament el mateix que a Barcelona, i sense perdre ni l'educació ni el somriure, per tant no és impensable pronosticar una possible majoria absoluta (65/70 diputats): ara en tenen 62.
- El PSC fa aigües per totes bandes: un partit dividit, sense lideratge, sense idees i sense saber si és ni carn ni peix tindrà fuita de vots per tots cantons: els més nacionalistes aniran a parar a Convergència (difícilment a Esquerra), els més d'esquerres a ICV, i els més espanyolistes a Ciutadans/anos. Sense temps material per a les primàries, la desfeta serà de manual, pitjor que la de les eleccions del 2010: de 28 diputats poden passar a....20.
- Esquerra mantindrà el vot dels seus incondicionals, amb, segurament, una lleu deflecció a la baixa (es quedaran amb 10 diputats).
- ICV serà un clar beneficiari de la desafecció de la gent d'esquerres fruit de les retallades, de la crisi i de la crisi del PSC: poden passar de 10 a 15.
- El PP, intentarà capitalitzar el vot de la por, el de l'espanyolisme i el de la "suposada" centralitat. En un partit però que a nivell espanyol té un líder desaparegut, sense personalitat i que ha fet exactament el contrari del que deia el seu programa electoral no pot aspirar a més que, en el millor dels casos passar de 18 a 20 diputats.
- Ciudanos (la Rosa Díez y el seu UPyD no tindrà probablement temps d'organitzar-se i presentar-se amb possibilitats reals) pot incrementar netament i sortir reforçat de part dels bots que perdran els socialistes: poden passar de 3 a 6 ó 8 diputats.
Si això s'esdevingués més o menys així, tindríem:
- Forces pro referèndum: 90 (66%)
- Forces anti referèndum: 45 (33%),
però aquesta situació no tindria per què mantenir-se en les mateixes proporcions exactament en un ulterior referendum a celebrar, en el millor dels casos al 2014 (si es manté la majoria social i els polítics catalans convencen Europa i els americans), ja que dependrà de la situació de la crisi i dels moviments del Govern Rajoy.
Si malgrat tot la majoria silenciosa mantingués viva la flama de la il·lusió pel referèndum, aleshores hi hauria una majoria social suficient com per a pensar que el nou Estat d'Europa deixaria de ser una "quimera", ja que és evident que un referendum guanyat pel 51% no tindria ni validesa legal ni seria legítim, des d'un punt de vista democràtic (això ho ha deixat molt clar el President Mas en el seu discurs d'avui).
Torno a les paraures de l'Ambaixador Americà a Espanya (i Andorra, i qui sap, potser algun dia també de...Catalunya?): és un gran moment per estar viu.
Ja tenim doncs la convocatòria d'eleccions pel 25 de novembre. I la pregunta és: "I ara què? o millor dit, com quedarà el panorama polític després de les eleccions?". Home, no cal ser taumagurg per a poder atrevir-nos a vaticinar alguns possibles escenaris del nou arc polític:
- El President Mas veurà reforçada de forma notòria la seva actuació (només per coherència política, per escolar la veu del poble, per anar a Madrid (ciutat) i dir exactament el mateix que a Barcelona, i sense perdre ni l'educació ni el somriure, per tant no és impensable pronosticar una possible majoria absoluta (65/70 diputats): ara en tenen 62.
- El PSC fa aigües per totes bandes: un partit dividit, sense lideratge, sense idees i sense saber si és ni carn ni peix tindrà fuita de vots per tots cantons: els més nacionalistes aniran a parar a Convergència (difícilment a Esquerra), els més d'esquerres a ICV, i els més espanyolistes a Ciutadans/anos. Sense temps material per a les primàries, la desfeta serà de manual, pitjor que la de les eleccions del 2010: de 28 diputats poden passar a....20.
- Esquerra mantindrà el vot dels seus incondicionals, amb, segurament, una lleu deflecció a la baixa (es quedaran amb 10 diputats).
- ICV serà un clar beneficiari de la desafecció de la gent d'esquerres fruit de les retallades, de la crisi i de la crisi del PSC: poden passar de 10 a 15.
- El PP, intentarà capitalitzar el vot de la por, el de l'espanyolisme i el de la "suposada" centralitat. En un partit però que a nivell espanyol té un líder desaparegut, sense personalitat i que ha fet exactament el contrari del que deia el seu programa electoral no pot aspirar a més que, en el millor dels casos passar de 18 a 20 diputats.
- Ciudanos (la Rosa Díez y el seu UPyD no tindrà probablement temps d'organitzar-se i presentar-se amb possibilitats reals) pot incrementar netament i sortir reforçat de part dels bots que perdran els socialistes: poden passar de 3 a 6 ó 8 diputats.
Si això s'esdevingués més o menys així, tindríem:
- Forces pro referèndum: 90 (66%)
- Forces anti referèndum: 45 (33%),
però aquesta situació no tindria per què mantenir-se en les mateixes proporcions exactament en un ulterior referendum a celebrar, en el millor dels casos al 2014 (si es manté la majoria social i els polítics catalans convencen Europa i els americans), ja que dependrà de la situació de la crisi i dels moviments del Govern Rajoy.
Si malgrat tot la majoria silenciosa mantingués viva la flama de la il·lusió pel referèndum, aleshores hi hauria una majoria social suficient com per a pensar que el nou Estat d'Europa deixaria de ser una "quimera", ja que és evident que un referendum guanyat pel 51% no tindria ni validesa legal ni seria legítim, des d'un punt de vista democràtic (això ho ha deixat molt clar el President Mas en el seu discurs d'avui).
Torno a les paraures de l'Ambaixador Americà a Espanya (i Andorra, i qui sap, potser algun dia també de...Catalunya?): és un gran moment per estar viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada