L'altre dia corria per la planta baixa d'Hipercor acabant de comprar material escolar pels nens i com gairebé sempre que paro per aquella planta em vaig acostar a la secció de llibreria. Vaig acabar comprant el "Balla, balla, balla" de Haruki Murakami (escriptor pel que sento una especial devoció), una novel·la de 1984 però fins ara mai publicada aquí. Com sigui que sempre m'agrada tafanejar una mica, vaig fer un tomb per la secció i vaig anar a raure a un expositor molt i molt gran, de Planeta, amb un llibre anunciat monogràficament amb bombo i plateret com si fós una joia literària de darrera fornada. Un gran rètol al cim de l'expositor anunciava "La novela que arrasa en todo el mundo", i a sota "Si quierés más, este es tu libro". Tot plegat una mica pretenciós.
Vaig pensar que amb aquests títols de crèdit tal vegada estavem al davant d'un nou Jonathan Franzen i que la Sylvia Day deuria ser el darrer descobriment de la poderosa literatura nordamericana. O sigui que vaig comprar també "No te escondo nada" (Espasa), en castellà, traducció de l'original anglès "Bared to you" (Despullada per tu). El títol en anglès feia ja mitja basarda però tot i així vaig sentir curiositat.
Aquesta setmana que he agafat uns quants avions l'he llegit i puc dir sense dubte que és una de les pitjors novel·les que he tingut a les mans a la meva vida. El primer que em ve al cap és com caram és possible que un producte tan dolent tingui una promoció tan impressionant i pugui publicitar-se com una bona novel·la.
D'entrada Sylvia Day és un pseudònim, o sigui que el llibre pot haver fàcilment estat escrit a mans. Hi ha una pàgina web de la tal Sylvia, amb fotografies i tot, però té una mala pinta que fa por (traspua falsetat per tots cantons). Després, quan llegeixo la solapa interior on se la presenta com a autora de, entre d'altres gèneres, "romance paranormal o novela romàntica contemporanea", em comença a caure l'ànima als peus i tinc ja una gran sensació d'haver estat estafat.
Però la cosa ja és de jutjat de guàrdia en entrar a la novel·la. Per a descriure-ho ràpidament, és una barreja de les novel·les de la Corín Tellado amb els textes pornogràfics que hi havia a la revista "Lib", famosa a la meva joventut, tot ambientat i cuinat al Manhattan més glamurós.
És un bodri com poques coses que he llegit, sense cap virtud ni literària, ni narrativa, ni res de res de res. El pitjor però no és el que explica, sino la impostura de tot plegat. El/s autor/s pretén/enen transmetre que es tracta d'una història ben trenada, ben construïda i fins i tot intel·ligent. Però aquesta presunció es desmunta del tot després de la primera descripció sexual, que és simplement lamentable. No és una novel·la d'alt voltatge com anuncia la contraportada, és un relat vulgar de dos personatges impossibles a la vida real (rics, guapos i turmentats per passats dolorosos amb abús sexual incorporat), que necessiten tenir sexe dues-centes vegades cada dia. Indescriptible.
El pitjor del cas és que el bodri té una segona part, que hàbilment anticipa el final del primer llibre. M'agradaria conèixer els criteris dels editors que publiquen coses així: la diversitat fa valorar el propi punt de vista. Veient això, hom diria que el carnet d'editor el donen a les curses de camells de les fires de poble.
Business, Jaume, pur business!! També en aquí. Així que ja saps, si vols publicar i vendre'n molt no has d'escriure millor, sinó pitjor. Hauràs de fer-ho en anglès, però, doncs ells no tradueixen cap llibre nostre i nosaltres no fem sinó comprar-ne els seus. Coses de l'imperi; també ens gastem una picosada en aprendre i fer aprendre la seva llengua als fills.
ResponElimina