La primera vegada que vaig saber de l'Emili Teixidor va ser a través d'aquell meravellós Matí de Catalunya Ràdio que conduïa de manera magistral l'Antoni Bassas i que malgrat tot el que s'ha fet per a substituir-lo serà difícil tornar a trobar un "Matí" com aquell. En aquell programa, una vegada a la setmana venia l'Emili a fer-hi el mini espai "Llibres per llegir". Em va anar captivant cada vegada que el sentia -que malhauradament era menys del desitjat- només quan per raons de feia ho podia escoltar des del cotxe. M'impressionava la seva saviesa, en el sentit més ampli: una cultura bastíssima, una senzillesa digna d'admiració, una capacitat i una memòria prodigioses (s'empassava els llibres i els podia resumir de forma magistral), mai ni una paraula fora de to, un to de veu que inspirava molta confiança (veu de professor d'aquells que s'escolten enbadalit) i un amor per la terra i la llengua indissimulable i indissoluble.
Confesso però que si bé l'escoltava molt, no l'havia llegit mai. Ni tan sols el seu famosíssim Pa Negre, després oscaritzat en la magnífica posta en escena del mallorquí Agustí Villaronga. Després de la seva malhaurada mort (massa jove, desgraciadament, perquè encara ens hagués pogut donar ben bé deu anys més de novel·les i assaigs per a la posteritat i l'enriquiment de les lletres catalanes) vaig decidir reparar aquesta mena de greuge que em tenia una mica "avergonyit". I donat que sóc un apassionat de la literatura juvenil, vaig començar amb la seva obra més llegida: L'Ocell de Foc (Col·lecció Cruïlla, Editoral El vaixell de vapor), que ja va per la seva quaranta-cinquena edició, llibre que l'Emili va escriure l'any 1972, quan el franquisme feia les seves darreres fuetejades.
He de dir que ha estat l'únic llibre que he llegit aquest mes d'agost (m'he empassat molt més premsa de la que hagués volgut, però només un sol llibre) i l'he trobat exquisit, imprescindible, hipnòtic en alguns moments.
L'Ocell de Foc narra la història d'un nen trobador que ha estat acollit per un grup d'artistes que córre de poble en poble i castell en castell per a fer gaudir de l'espectacle i narrar l'actualitzat a través de la poesia cantada.
La història s'esdevé en l'entorn històric a cavall entre finals del segle XII i principis del segle XIII, a la Catalunya medieval, entre partidaris i detractors del rei Jaume I -fill de Pere II, mort en a la batalla de Muret (1213) quan el rei En Jaume tenia cinc anys- i la capdill dels croats francesos, Simó de Monfort lluitava contra el catarisme que practicaven els vassalls de Pere II de l'altra banda dels Pirineus (Montpeller, Carcassona, Albí...).
La trama, molt ben construïda, discorre entre vescomptes bandolers, lladres bons, monjos muts, una epidèmia de peste i un escolà grassonet anomenat Careta de Lluna i a qui li agrada molt el ví. L'acció és trepidant, farcida de diàlegs que li confereixen molta agilitat, i amb un català exquisit, molt ben utilitzat des de la perspectiva que el lector serà jove. Una novel·la doncs, altament recomanable, i que em deixa tan bon gust de boca que en breu començaré alguna de les sobre obres majors, com ara "Els convidats" o "Pa negre".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada