L'agressiva política "Low Cost" practicada per la companyia irlandesa està començant a tenir conseqüències segurament no previstes pel crack i gestor de la companyia Mr. Michael O'Leary, que cada dos per tres surt disfressat a la revista de la seva companyia.
De tothom és conegut que Ryanair ha estat més activa que qualsevol altra companyia en l'aplicació de mesures tendents a assolir dos objectius fonamentals:
- Maximització dels ingressos, fonamentalment els atípics, és a dir, els que procedeixen de l'extorsió sistemàtica que la companyia aplica a les autoritats locals dels aeroports de tercera divisió des dels que opera.
- Minimització de costos i per extensió traspolació de part de la reducció dels costos a reducció del preu dels bitllets i dels que en darrera instància els usuaris acaben gaudint.
Per l'assoliment d'ambos objectius la companyia irlandesa ha demostrat una originalitat sense precedents, amb iniciatives francament interessants com ara la convocatòria d'un concurs d'idees entres els usuaris per a reduir el cost dels bitllets (sí, aquella famosa de la que van sorgir idees tant peregrines com ara la de cobrar per anar al servei o bé la de viatjar dret en vols de curta durada, ....).
Però en aquest objectiu de reducció de costos la companyia ha arribat al límit, ja fa temps que ho va fer, i hi ha costos variables que són impossibles de reduir de forma legal, com ara el cost del carburant (malgrat totes les cobertures i contractes de futurs que es vulgui). Per tant, quan s'han acabat les idees ordinàries, comencen les extraordinàries. I aquestes, com diria el President Mas, arriben a tocar l'os, és a dir, creuen línies vermelles que no s'han de creuar mai, que són les que afecten la seguretat dels passatgers.
Els recents incidents reportats per les autoritats espanyoles (i d'altres països de la Unió) en relació a Ryanair han estat sobradament publicades i publicitades i segons el Ministeri d'Indústria, aquest any se n'acumulen gairebé un miler. Entre d'altres, darrerament han sortit a la llum algunes informacions que posen la pell de gallina: volar amb el combustible mínim imprescindible (per disminuir el pes de l'avió i en conseqüència gastar-ne menys), contractar personal de cabina que fa veritable por, pilots als que els acaben de treure el xumet de la boca, i tal vegada, disminuir els costos en manteniment dels exigents protocols de seguretat i manteniment que l'administració imposa a les companyies aèries.
Els recents exemples d'aterratges d'emergència a diversos aeroports espanyols (el darrer a Madrid -ciutat, no concepte- amb un motor en flames-) en són una evidència. Doncs aquesta manera d'actuar acaba (i ho farà més en el futur), passant factura.
Aquesta setmana he sabut de primera mà que la multinacional sueca IKEA ha prohibit els seus empleats de volar en avions de Ryanair. També aquesta setmana he coincidit en un avió amb un empresari català que m'ha confirmat que a la seva empresa han fet el mateix (en aquest cas la prohibició no és tal sinó que es tracta d'una recomanació, sempre que hi hagi una alternativa de vol).
El cas és que, en un món tan globalitzat, aquestes notícies córren com l'escuma i el clown O'Leary potser s'haurà de posar la supèrbia i prepotència amb la que ha actuat aquests darrers anys a la butxaca i començar a rectificar.
Hi haurà novetats, segur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada