Avui faig la penúltima entrada d'aquesta petita serie d'entrades d'estiu que he volgut fer com a quelcom diferent, oblidant per una estona les misèries econòmiques i polítiques a les que els que regeixen els nostres destins ens han condemnat a viure.
No obstant i entroncant amb les misèries, malgrat he volgut intentar destil·lar bàsicament positivisme, no puc estar-me de parlar de la misèria moral de la nostra societat, de la manca de molts valors, però especialment d'allò que és col·lectiu, és a dir, d'allò que suposadament hauria de ser de tots però que molts ciutadans -de tota mena i condició- no interpreten com a seu; i aleshores és quan entrem en aquest "tant se me'n fotisme" que omple de desídia i deixadesa els nostres pobles, els nostres paisatges, les nostres ciutats.
A Sant Antoni, Calonge i Palamós aquesta misèria es fa cada dia més evident. És cert que la pressió demogràfica i el turisme -minvant- fa que el manteniments dels estàndards de qualitat dels carrers i dels llocs públics en general sigui difícil, però ni els ciutadans en general, ni les institucions hi ajuden ni gens ni mica. Posaré només alguns exemples que visc de molt a prop, però que són reproduïbles a la immensa majoria de pobles de Catalunya.
La misèria de la construcció descontrolada. Aquest mes de setembre plantejaré una pregunta i/o queixa formal (depèn de com responguin) a l'Ajuntament de Calonge. Després de la rotonda de la riera Aubi, en direcció a Calonge, passat el Càmping Costa Brava, si hom enfila l'avingua Unió per anar cap a Calonge, a mà esquerra es troba una sala de festes (La Sala) que deu fer al menys 15 anys (sino més) que es troba en estat ruinós i en total abandonament, esdevenint niu de rates, brutícia i d'altres pràctiques que m'estalvio mencionar. Tot seguit hi trobem tres estructures de formigó, esquelets tragicòmics de l'esclat de la maleïda bombolla immobiliària. Fa més de 4 anys que són allà, com a demostració palpable del fracàs del nostre model de desenvolupament, en un cas fins i tot amb rètol amb el nom del promotor i el seu telèfon (que probablement ja li hagin embargat). Les tanques metàl·liques que separen la vorera de les estructures estan més que trencades. Algun dia un nen hi entrarà i algú prendrà mal.
A un ciutadà que paga els seus impostos a Sant Antoni sur Mer (per cert més elevats fins i tot que a Girona) li ve al cap la pregunta de per què l'Ajuntament no n'ordena la demolició o no practica una demolició d'ofici. Segurament cal anar per la via judicial, però -m'ho invento- segurament al·legant motius de seguretat pública (que serien més que justificats) podrien haver aconseguit la demolició. El que està clar és que els promotors/propietaris han incomplert un munt de normatives i com a mínim, la llicència d'obres que se'ls va concedir (per construir, no per abandonar), però ja se sap, aquest és el país de la permisivitat. A més que no incompleixis amb un banc poques vegades passa res. Ja ho deixa el ciutadà Pacheco, de la noble vil·la de Jerez de la Frontera. Formularé la pregunta tot i que el més probable és que ni tan sols n'obtingui resposta.
La misèria de la manca de solidaritat interciutadana. A sota a casa, al carrer Artur Mundet, hi ha tres contenidors soterrats d'escombraria indiferenciada, un d'orgànica i un de plàstic. A la plaça de l'esglèsia, a 50 metres (mal comptats) n'hi ha, a més a més, de vidre i de paper/cartró. No puc entendre (ho intento però no ho aconsegueixo) com és possible que al contenidor d'orgànica hi hagi de tot excepte orgànica (és que la gent no sap llegir, som col·lectivament idiotes, o només una ruïna moral?). Al costat dels contenidors cada dia hi ha vidre i paper cartró (els 50 metres fan mandra, ja ho entenc), però és que cada dia em sorprèn més el comportament del personal: el dissabte hi havia una tassa de vàter. No cal fer més comentaris.
I les platges continuen essent un cendrer soterrat malgrat que cada dia es fuma menys. Segueixo preguntant-me cap on avança l'espècia humana, i cada dia tinc les respostes menys clares.
No obstant i entroncant amb les misèries, malgrat he volgut intentar destil·lar bàsicament positivisme, no puc estar-me de parlar de la misèria moral de la nostra societat, de la manca de molts valors, però especialment d'allò que és col·lectiu, és a dir, d'allò que suposadament hauria de ser de tots però que molts ciutadans -de tota mena i condició- no interpreten com a seu; i aleshores és quan entrem en aquest "tant se me'n fotisme" que omple de desídia i deixadesa els nostres pobles, els nostres paisatges, les nostres ciutats.
A Sant Antoni, Calonge i Palamós aquesta misèria es fa cada dia més evident. És cert que la pressió demogràfica i el turisme -minvant- fa que el manteniments dels estàndards de qualitat dels carrers i dels llocs públics en general sigui difícil, però ni els ciutadans en general, ni les institucions hi ajuden ni gens ni mica. Posaré només alguns exemples que visc de molt a prop, però que són reproduïbles a la immensa majoria de pobles de Catalunya.
La misèria de la construcció descontrolada. Aquest mes de setembre plantejaré una pregunta i/o queixa formal (depèn de com responguin) a l'Ajuntament de Calonge. Després de la rotonda de la riera Aubi, en direcció a Calonge, passat el Càmping Costa Brava, si hom enfila l'avingua Unió per anar cap a Calonge, a mà esquerra es troba una sala de festes (La Sala) que deu fer al menys 15 anys (sino més) que es troba en estat ruinós i en total abandonament, esdevenint niu de rates, brutícia i d'altres pràctiques que m'estalvio mencionar. Tot seguit hi trobem tres estructures de formigó, esquelets tragicòmics de l'esclat de la maleïda bombolla immobiliària. Fa més de 4 anys que són allà, com a demostració palpable del fracàs del nostre model de desenvolupament, en un cas fins i tot amb rètol amb el nom del promotor i el seu telèfon (que probablement ja li hagin embargat). Les tanques metàl·liques que separen la vorera de les estructures estan més que trencades. Algun dia un nen hi entrarà i algú prendrà mal.
A un ciutadà que paga els seus impostos a Sant Antoni sur Mer (per cert més elevats fins i tot que a Girona) li ve al cap la pregunta de per què l'Ajuntament no n'ordena la demolició o no practica una demolició d'ofici. Segurament cal anar per la via judicial, però -m'ho invento- segurament al·legant motius de seguretat pública (que serien més que justificats) podrien haver aconseguit la demolició. El que està clar és que els promotors/propietaris han incomplert un munt de normatives i com a mínim, la llicència d'obres que se'ls va concedir (per construir, no per abandonar), però ja se sap, aquest és el país de la permisivitat. A més que no incompleixis amb un banc poques vegades passa res. Ja ho deixa el ciutadà Pacheco, de la noble vil·la de Jerez de la Frontera. Formularé la pregunta tot i que el més probable és que ni tan sols n'obtingui resposta.
La misèria de la manca de solidaritat interciutadana. A sota a casa, al carrer Artur Mundet, hi ha tres contenidors soterrats d'escombraria indiferenciada, un d'orgànica i un de plàstic. A la plaça de l'esglèsia, a 50 metres (mal comptats) n'hi ha, a més a més, de vidre i de paper/cartró. No puc entendre (ho intento però no ho aconsegueixo) com és possible que al contenidor d'orgànica hi hagi de tot excepte orgànica (és que la gent no sap llegir, som col·lectivament idiotes, o només una ruïna moral?). Al costat dels contenidors cada dia hi ha vidre i paper cartró (els 50 metres fan mandra, ja ho entenc), però és que cada dia em sorprèn més el comportament del personal: el dissabte hi havia una tassa de vàter. No cal fer més comentaris.
I les platges continuen essent un cendrer soterrat malgrat que cada dia es fuma menys. Segueixo preguntant-me cap on avança l'espècia humana, i cada dia tinc les respostes menys clares.
Tens molta raó Jaume, sort que no has posat d'exemple el nostre maulaurat Palamós, quina llàstima que fa. Millor que no t'acostis pel Padró, perquè els teus exemples es multipliquen per mil. De vegades quan hi deixo el cotxe,(multat aquest estiu, encara desconec el motiu),pots deixar tota la vaixella al costat del contenidor (no es multa això) i dona la sensació d'estar amb un abocador il.legal. En fi...
ResponElimina