Darrerament he escrit i denunciat múltiples vegades en aquest blog la creixent radicalització de bona part del món que anomenem "civilitzat". Ho estem veient a Europa (eleccions presidencials franceses, campanya per les eleccions andaluses, posició d'Hongria en relació a la Unió Europea...) però on jo dira que el fenomen més s'ha accentuat als darrers anys ha estat als Estats Units.
Hi ha un cisma creixent entre els que defensen la moderació, l'intercanvi d'idees, el debat polític, el diàleg, els punts de trobada, i aquells pels que només hi ha una visió possible del món i la vida (la seva, ja sigui a l'extrema dreta o a l'extrema esquerra) i finalment hi ha els que han desconnectat de quasevol creença, idea o pensament polític i que intenten tirar endavant malgrat els polítics i la radicalització.
Un panorama certament desolador, però que cada vegada és més real, més tangible.
Aquest cap de setmana, al congrés de la "National Rifle Association" -he escrit darrerament tot sovint sobre la cultura de les armes als Estats Units- hi havia una màxima, que molts del ponents han defensat: "Our rights are under attack like never before". Presumeixen de ser "incansables defensors dels drets que es deriven de la Segona Esmena" -el dret a posseir armes per a l'autodefensa- però no en tenen prou: a maig de 2022, 25 estats de la Unió han reconegut el dret constitucional a portar armes fora de casa, el que s'anomena "Constitutional Carry".
No deixa de ser curiosa l'associació entre les armes, els votants del partit republicà i l'ètnia. La majoria dels estats on portar armes pel carrer torna a ser legal coincideix en un elevat grau a on els republicans guanyen les eleccions, on l'avortament està tornant a ser declarat de facto il·legal i on el percentatge de població anglosoxona és clarament majoritària.
Aquests individus s'informen principalment a partir de la FOX (propietat actualment de Rupert Murdoch), on el programa estrella, líder d'audiència, Tucker Carlson Tonite és de llarg el noticiari més seguit dels Estats Units en "prime time" (molt per damunt de la CNN, per exemple). El seu conductor es declara obertament ultra relegiós, anti-immigració, anti-avortista, i defensa la teoria de la gran substitució de forma oberta i sense gaire manies (https://www.youtube.com/watch?v=1XX88B9QR_Q).
Per algú com jo que ha viscut molt de temps als Estats Units, els esdeveniments actuals a part d'entristir-me profundament, em fan pensar clarament en una involució que ha adquirit darrerament proporcions geomètriques. Els simpatitzants de l'extrema dreta no només han deixat d'amargar-se sinó que, sentint-se més enfortits que mai, fan apologia pública de les seves posicions.
I una entitat com el Tribunal Suprem que havia estat històricament una institució basada en posicions totalment aïllades del partidisme polític amb independència del president que hagués fet els nomenaments, és ara una institució més polititzada que està dominada per una clara majoria conservadora.
La democràcia constitucional més gran del Planeta camina perillosament cap a posicions en les que la possibilitat d'un enfrontament armat interior no és cap quimera. En vàrem tenir un petit tastet el 6 de gener de 2001 amb l'assalt al Congrés dels Ests Units per una massa radicalitzada més o menys esperonada pel discurs incendiari de Donald Trump.
El principal problema però és que no hi ha una majoria social demòcrata que els pugui aturar, ni tan sols fer-los ombra. La popularitat del president Biden està per terra (segurament no té ni l'edat ni el posicionament més adequat per a enfrontar-se amb aquest moviment) i la vice-presidenta Kalama Harris, en la que molts demòcrates havien dipositat moltes esperances (jo entre ells, de qui ja vaig escriure quan només era una candidata per Califòrnia a la nominació demòcrata), està desapareguda entre bambalines, i pel que sembla, ni hi és ni se l'espera.
Tinc pocs dubtes -avui, de la manera que estan evolucionant els esdeveniments al país- que els republicans guanyaran les properes eleccions presidencials. I no m'estranyaria que Donald Trump tornés a ser-ne el president.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada