Estats Units: "Inflation" rima amb "Abortion"

És sabut que als Estats Units hi ha una visió més aviat aïllacionista des d'un punt de vista informatiu i el que succeeix a la resta del món es tracta en els mitjans de comunicació, en general, de forma més aviat perifèrica. Per dir-ho en plata, el que succeix a la resta del món els interessa ben poc, per no dir que els deixa força indiferents.

Això és tan així que de la guerra d'Ucraïna -i això que l'invasor és l'enemic històric, el "rusky"- ni els escalfa ni els refreda. L'explicació pot semblar absurda de tan senzilla que és: els cau massa lluny. El país és tan gran, un continent en sí mateix, que genera tantes notícies que no hi ha pràcticament espai pel que passa a l'exterior.

No és un mite sinó un fet contrastat que només un 42% dels nord-americans tenen passaport, i per tant, els que viatgen fora del país (Mèxic i Canadà no compten) són una minoria, que podríem situar a la classe mitja-alta i a la classe alta.

Aquests dies hi ha quatre notícies "estrella" que copen l'atenció de tots els mitjans informatius sense excepció:

• Els episodis de violència desfermada amb armes de foc a tot el país (el cas de Buffalo, malauradament, no és un cas aïllat)
• La manca de llet maternizada infantil (el que aquí als Estats Units es coneix com "baby formula"
• La inflació desbocada, i 
• L'avortament.

De la violència en vaig escriure un article fa un parell de dies (tot i que la situació és tan greu que mereix no un llibre, sino una enciclpèdia) i ho tornaré a fer en breu.

De la llet maternitzada en faré el següent article. Avui em centraré en l'avortament i de la inflació, que efectivament, en Anglès rimen, ja que són dues paraules planes amb la mateixa síl·laba final.

Aquesta setmana a Ohio, s'ha pagat el preu més alt de la història per un galó de gasolina. Avui, que he omplert el dipòsit, he pagat 4,49 $ per galó , que convertit són 1,19 $ per litre de gasolina, 1,24 € per litre. Encara que continua essent molt més barata que a Europa (no podem oblidar el fet que els Estats Units són el principal productor de petroli del món) és un fet insòlit. Només per a tenir una idea de referència, entre els anys 2015 i els 2020, el preu del galó de gasolina era de menys de 2,20$. És a dir, el preu de la gasolina s'ha més que doblat en dos anys, i a això els americans, que agafen el cotxe -no elèctric, és clar, això en aquest país encara és una frivolitat, Califòrnia exclosa- fins i tot per anar al lavabo, suposa un xoc a que no estaven habituats.

He escrit en més d'una ocasió que la pandèmia de Còvid té molt a veure amb aquesta situació. Els estímuls monetaris que el govern federal i els governs dels estats van injectar a l'economia nord-americana entre 2020 i finals de 2021, aproximadament un bilió de dòlars (un milió de milions) va tenir dos efectes col·laterals molt significatius: un abandonament massiu de molts americans del mercat laboral i una disponibilitat líquida que va impulsar que l'americà mig es llencés a comprar de forma desbocada de tot, des de cotxes a cases, fins a tota mena de bens de consum. I això, és clar, ha contribuït de forma decisiva a fer pujar la demanda, i de retruc els preus. El mes de març la inflació als Estats Units va assolir el nivell més alt dels darrers 40 anys.

El sentiment dels nord-americans en relació a la inflació és de descontent (el sentiment de confiança actual és inferior al de la gran recessió de 2008, i la popularitat del president Biden està sota mínims), perquè afecta tothom i no es pot evitar un sentiment de pèrdua de poder adquisitu en un país on el consum desbocat és pràctica comuna, es viu al dia i no hi ha estalvis, i per tant, hi ha una sensació generalitzada d'empobriment. La pujada de tipus que la Reserva Federal liderada per Jerom Powell ha començat a aplicar des de fa un parell de mesos és una de les millor armes per aturar la inflació però el perill és que la pujada de tipus d'interès torni a portar a una recessió, i con a un altre efecte col·lateral, la tornada de Dònald Trump.

De l'avortament, la principal constatació que en puc fer és que la població està enormement dividida, segurament més que mai per cal altre tema ni en cap altre moment de la història dels Estats Units. Aquesta darrer cap de setmana hi ha hagut manifestacions a favor de l'avortament a tot el país, però també marxes pro-vida. La realitat és que sembla força provable que l'esborrany del Tribunal Suprem filtrat fa uns quants dies acabi confirmant la sentència que revoca la llei de l'avortament vigent des de 1973 i que en molts estats governats per republicans (Ohio és un d'ells), l'avortament a partir de la sisena setmana serà declarat il·legal excepte en el supòsit de violació, incest i risc per la vida de la mare (i això no pas en tots els estats). 

Només com a exemple aquesta setmana parlant amb la nostra directora de Recursos Humans (40 anys, anglosaxona) en relació a aquest afer em deia que ella no avortaria ni en cas de violació...Així està el pati. 

La radicalització continua en expansió als Estats Units, i això apunta cap a una direcció molt perillosa de cara a les eleccions presidencials de 2024.