La crisi de la llet maternitzada als Estats Units

Hi ha notícies que causen una certa incredibilitat, perquè a un ésser humà normal, costen d'entendre. El cas de la manca de llet maternitzada a les farmàcies i supermercats dels Estats Units n'és una d'elles. Reconenc que quan ho vaig sentir a la CNN primer i després ho vaig llegir al NYT em va costar de creure. 

Però després, amb un esperit a cavall entre periodista i antropòleg vaig fer una petita recerca a diversos establiments dels meus voltants, a Columbus, Ohio, per veure en persona la magnitud de la tragèdia. 

Vaig anar a uns quants supermercats i farmàcies: Wallmart,  Kroger,  CVS (la major cadena de farmàcies dels Estats Units), Walgreens i efectivament vaig poder constatar la manca generalitzada de llet maternitzada als prestatges.

Així doncs, com en el cas del paper higiènic o al llet als primers dies de la pandèmia de Covid el ja llunyà Març del 2020 (quan els supermercats van haver de limitar el número d'unitats per persona, com a la foto que il·lustra aquest articles) o en el dels cereals durant la "crisi" de transportistes del passat  mes de febrer, aguditzada pel pànic generat per la guerra d'Ucraïna en relació a l'oli de girasol o als cereals, als Estats Units avui, és una veritable epopeia trobar llet maternitzada. I com sempre, qui pateix més d'aquesta situació és la part de població que té una renda més baixa. 

Com escrivia abans, que a la primera economia mundial, on es pot comprar de tot literalment, hi falti llet maternitzada és un clar símptoma que alguna cosa no funciona gens bé. De fet, és paradoxal que es puguin comprar armes automàtiques de gran calibre (i que aquestes estiguin disponibles sense restriccions) però que en canvi falti llet maternitzada. Hi ha algunes explicacions força versemblants per aquesta situació.

1. Els Estats Units, amb encara bona part dels seus ports de la costa Oest desbordats per la crisi logística, experimenten encara avui més disrupcions de la cadena logística que les que podem patir a Europa, i això afecta les importacions d'alguns components que s'utilitzen en la fabricació de la llet maternitzada.

2. El monopoli. Paradoxalment en un país que és com un continent, 3 empreses (Abbott, Gerber i Reckit) copen pràcticament la totalitat del mercat. Només Abbott (hi ha una gran fàbrica a Columbus), té aproximadament el 40% del mercat. Aqeusta concentració, molt bona per a les empreses, no ho és tant pels consumidors, que s'han d'enfrontar amb pràctiques quasi monopolítisques i problemes de subministrament (com ara) si algunes de les (poques) fàbriques que produeixen llet infantil tenen problemes de materials o, com en el cas d'una de les grans plantes d'Abbott, d'un tancament per un bacteri d'origen desconegut que els impedeix fabricar.

3. La burocràcia de la FDA (Food and Drug Administration) que ve a ser l'equivalent a l'Agència Europea del Medicament. Encara que moltes empreses europees fabricants de llet maternitzada compleixen amb escreix la normativa de la FDA, sovint, problemes d'etiquetatge i similars fan a la pràctica gairebé impossible exportar determinats tipus de productes als Estats Unitsl. El cas de la llet infantil és un d'ells.

4. I finalment, el que el NYT qualifica com a "gerontocràcia" dels Estats Units. El sistema prioritza les persones majors de 65 anys des d'un punt de vista d'assistència tant social com mèdica. En comparació amb Europa, als USA es gasta molt més en atenció a la gent gran que amb els infants, per la qual cosa, l'administració viu amb una certa indiferència, aquesta alarmant manca de llet infantil que, de retruc i com sempre, afecta les famílies més pobres amb mares que han de treballar i per tant no tenen ni el temps ni la capacitat d'alimentar els seus nadons amb la seva llet.

Sembla una història increïble, però forma part de la crua realitat dels Estats Units de 2022.