Violència desfermada als Estats Units

El dissabte 15 de maig, a quarts de tres de la tarda, un supremacista blanc de només 18 anys, després de conduir més de 200 milles, va arribar a un barri de població majoritàriament afroamericana de la ciutat de Buffalo, New York i, armat fins les dents i amb vestit militar que incloia armilla anti-bales, va disparar indiscriminadament contra els clients d'un supermercat i va acabar amb la vida de 10 persones i en va deixar 3 més de ferides. L'assassí portava una càmera Gopro al casc i va difondre la massacre en directe per un canal de twitch. Amazon va trigar 2 minuts a retirar el contingut. Tot i així, en aquell lapse de temps se'n van fer milions de còpies que circulen per la xarxa.

No és un cas aïllat, com es ben sabut. A Columbus, Ohio, on sóc aquests dies, aquest cap de setmana hi ha hagut dos assassinats més i aquesta és una constant que es repeteix a totes les ciutats nord-americanes.

En un país on la segona esmena de la seva constitució, aprovada el 15 de desembre de 1791, defensa el dret de la població a tenir armes: "A well regulated militia being necessary to the security of a free state, the right of the people to keep and bear arms shall not be infringed", successos com el de dissabte seguiran succeint, a menys que no s'hi faci alguna cosa de debò.

Si ja històricament la societat nord-americana ha estat armada fins a les dents, la pandèmia de Covid i la por generada per una situació excepcional amb final inprecís va contribuir encara més a la venda d'armes. De fet, al país hi ha 310 milions d'armes de foc en mans de ciutadans privats i un 50% de totes les que hi ha al món fora dels cossos i forces de seguretat dels diferents països. Acabada la pandèmia, els aldarulls globals que es van registrar de resultes de la mort del ciutadà negre George Floyd en mans de la policía, i la posterior elecció de Joe Biden com a president dels Estats Units no va fer sino empitjorar la situació.

La creixent polarització de la societat, amb una divisió quasi perfecta entre els que defensen el neo-conservadorisme blanc de Donald Trump (generalment anti-abortistes, cada vegada més conservadors i cada vegada més rics) i una societat integradora, votant demòcrata, que té l'esperança que la classe mitja recuperi la seva capacitat de consum, no ajuda a millorar la situació.

El crim s'ha extès de forma accelerada als Estats Units els darrers dos anys, i vist el panorama, no sembla probable que aquest hagi de minvar a curt termini.

En un escenari com aquest, em pregunto què més ha de passar perquè els governant posin fi a la venda gairebé indiscriminada i universal d'armes de foc  a una població que, per a poder comprar una pistola, només necessita el seu Social Security Number i una senzilla comprovació de falta d'antecedents penals.

Fins quan el lobby armamentístic continuarà campant i manant veritablement als Estats Units? Quant més morts caldran per a que l'ús de les armes de foc es limiti de forma dràstica als Estats Units? Com pot ser que amb 18 anys no es pugui votar en determinats estats però sí que es pugin comprar armes de foc?

Massa preguntes sense resposta. Massa víctimes innocents veuran encara durant molt de temps la seva memòria tacada i no restaurada.

No deixa de ser paradoxal que, ara que l'avortament deixarà de ser legal en la majoria dels estats (invocant l'inalienable dret a la vida), la legalitat de les armes -que deixen molts més morts que avortaments hi ha hagut en un any als Estats Units- segueixi sense qüestionar-se ni un mil·límetre.