Com diu la dita, n'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha que neixen estrellats.
En la majoria dels casos, històricament, néixer amb estrella està associat a ser de dretes: haver heretat una fortuna, ser ric de naixement o senzillament tenir amics, parents i/o coneguts amb la capacitat per endollar-lo a un a un lloc on, sense haver de fer res de res, pugui cobrar un salari (públic o parapúblic en la majoria d'ocasions, essent-ne un clar exemple el de les portes giratòries de la política als consells d'administració de les grans empreses de l'Ibex 35).
La Pell de Brau, en tota la seva extensió -Catalunya inclosa- n'és ple d'exemples de tota mena.
Hi ha personatges com un tal Santiago Abascal que no ha treballat mai de la seva vida, literalment, i ha viscut sempre de salaris públics. Sense fotre brot. Hi va haver un temps però (2013), on la cosa era de vida o mort. Havent-se quedat sense càrrec de diputat, es va veure mort i va haver de tirar d'amistat d'Esperanza Aguirre, aleshores presidenta de la Comunidad de Madrid.
Aquesta li va arreglar la cosa com aquell que no vol: es va inventar un xiringuito expressament pel seu amic Santi: la Fundación para el Mecenazgo y el Patrocinio Social. Fantàstic! La dita fundació, sense activitat coneguda i un pressupost públic de 183.600 €, va tenir en nòmina dos treballadors, un dels quals va ser Santiago Abascal a qui se li va assignar una fotesa de sou: 82.481 €. Abascal va abandonar el càrrec el mateix dia que va fundar VOX.
Un altre cas podria ser el del cunyadíssim, ara caigut en desgràcia per haver estat un bon deixeble del seu sogre i mestre principal de corruptel·les. Es tracta d'un tal Iñaki Urdangarin. Aquest individu, que la wikipèdia qualifica d'"esportista olímpic" (entenc que qualificar-lo de "corrupte" no seria políticament correcte), l'única activitat real del qual va ser la de jugador de handbol del Barça i de la selecció espanyola i casar-se amb una infanta d'Espanya, va ser designat el juny de 2006 conseller de Telefónica Internacional a Barcelona i president d'honor del Foro Generaciones Interactivas. Com si es tractés d'un vulgar Pablo Casado, va obtenir la llicenciatura d'econòmiques i el Master d'ESADE en....ups! 2 anys! (a mi, que sóc una mica més ruc me'n va costar 5 més el màster als Estats Units).
El 2009 el noi va ser promocionat a conseller i president de la Comissió d'Afers Públics de Telefónica Latinoamérica y Estados Unidos amb un altre sou de fotesa: 1,5 milions d'€ més despeses de representació per valor de 1,2 milions addicionals (per a pagar la casa de Washington D.C.) a més a més es va assegurar una quitança en cas de cessament per valor de 4,5 milions d'€. Res d'això és broma, mentida o exagerat. Ho poden consultar a les hemeroteques (diaris Ara, o El País, per exemple).
Però de tots els casos del món mundial, el millor és, sense dubte, el de l'ultradretà i actor fracassat Toni Cantó. Una perla trànsfuga que després d'haver passat per UPyD de la Rosa Díez (coneguda ultradretana amargada que la vida, de fracàs en fracàs, li ha atorgat aquesta mala llet que la caracteritza en tot el que fa), i pels Ciudadanos de l'Albert Rivera, va acabar recentment ingressant al PP -fa quatre dies, anticipant-se a l'extinció dels Ciudadanos-, per a poder presentar-se com a aspirant a diputat pel PP per la Comunidad de Madrid. Toni Cantó va per la vida apostant sempre a cavall guanyador, tot i que en aquest cas, per no estar empadronat a la Comunitat de Madrid amb el mínim temps que calia, el tret li va sortir per la culata. Però, és clar, té amics (amigues, més aviat).
Avui, 1 de juliol, la seva amiga IDA (Isabel Díaz Ayuso) l'acaba de nomenar Director de Área de la Oficina de l'Español. Costa de païr, però els asseguro que no he begut res. D'això n'ha donat avui cobertura abastament la premsa pàtria.
La Oficina del Español té com a objectiu: "la promoción de la Comunidad de Madrid como capital europea del español, la interlocución con instituciones para impulsar las oportunidades económicas del español y la colaboración activa con entidades dentro del ámbito de la Comunidad de Madrid que trabajan por el impulso del español". Es pot escriure més per no dir res, però aquest càrrec, es miri per on es miri, és com nomenar algú per a vetllar que al mar hi hagi aigua.
Isabel Díaz Ayuso s'omple la boca parlant d'austeritat i dient que elimina conselleries per a estalviar diners als contribuents de Madrid. Façana, pura façana. Toni Cantó, per tocar-se literalment els collons en un càrrec on tindrà menys feina que la reina Letizia Ortiz Rocasolano, cobrarà 75.800 € l'any.
Això, que és un escàndol de dimensions estratosfèriques i que en qualsevol país civilitzat d'Europa seria senzillament impossible que succeís -per protocols, per vergonya, per decència democràtica- aquí es fa amb absoluta normalitat i impunitat, i em jugo doble contre senzill que el Tribunal de Cuentas de la Santa Inquisición no ho investigarà pas. Algú s'hi juga un pèsol?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada