Decret Llei 15/2021

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 8452 de 7 de Juliol de 2021  (https://dogc.gencat.cat/ca/) publicava el Decret Llei 15/2021 de 6 de Juliol de creació del "Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya". Es tracta d'un decret fet a mida per a protegir el patrimoni dels 34 servidors públics objecte de la investigació del Tribunal de Cuentas, que, des del meu punt de vista, de manera arbitrària i discriminatòria -i amb motivacions fonamentalment polítiques- ha imposat una fiança cautelar i col·lectiva per import de 5,4 milions d'Euros per suposat malversació de fons públics en relació a la promoció exterior de l'anomenat Procés. 

El decret, en el seu article 1, diu, a tenor literal: 

"1.1 És objecte d'aquesta Llei la creació del Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya (FCRCAT) per fer front a les obligacions legals que li corresponen en relació amb els riscos no coberts per les pòlisses d'assegurances de responsabilitat civil, patrimonial i comptable subscrites per la Generalitat de Catalunya per sinistres que puguin afectar les persones compreses en l'àmbit subjectiu d'aquesta Llei en l'exercici del seu càrrec o funcions que es puguin veure afectades en el seu patrimoni per resolucions o actes administratius o judicials en procediments administratius o judicials que no hagin conclòs amb resolució ferma. 

1.2 La dotació mínima d'aquest Fons es fixa inicialment en la quantitat de 10 milions d'euros. Anualment es farà una aportació per una quantia almenys igual a les liquidacions que s'hagin dut a terme l'any anterior amb càrrec a aquest Fons, amb l'actualització corresponent."

Això, que ha aixecat una polseguera terrible entre la premsa patriòtica espanyola i els partits de l'oposició al Parlament de Catalunya (PSC inclòs, que ha demanat opinió al respecte al Consell de Garanties Estatutàries) a mi, que sóc més aviat poc processista, em sembla un decret encertat, perquè és sembla que restaura la justícia d'una situació totalment injusta.

I m'ho sembla per unes quantes raons de pes. 

La primera, per l'arbitrarietat de la "persecució" del Tribunal de Cuentas a determinats alts càrrecs de la Generalitat, en particular pel seu cas més flagrant, el del catedràtic Andreu Mas-Colell (ho vaig escriure en aquest blog el 27 de juny), que amb l'excusa que va participar en una malversació de fons relacionada amb l'acció exterior de la Generalitat li poden fins i tot embargar la pensió, i això sense condemna ferma! L'acusació és tan absurda que fins i tot 33 premis nobel (es diu aviat...) li han donat suport.

La segona perquè el decret deixa ben clar, i en aquest sentit és molt garantista, que en cas de condemna judicial ferma del investigats, aquests són plenament responsables del deute reclamat i per tant responsables del mateix, despeses i interessos: "Obligació de retorn 

5.1 En el cas que arribés a existir pronunciament judicial ferm i, si escau, s'hagin esgotat totes les vies d'impugnació judicials i jurisdiccionals, estatals i internacionals, i si es confirmés l'existència de responsabilitat comptable o civil derivada de falta o delicte per part de les persones beneficiàries, es generarà un crèdit de dret públic de devolució per part dels beneficiaris dels imports garantits, així com dels interessos i de les despeses que s'hagin generat per raó de les garanties efectuades amb càrrec al Fons. 

5.2 L'obligació de retorn té la naturalesa de dret públic per part de la Generalitat i aquesta ha de realitzar totes les actuacions necessàries per a la seva recaptació, àdhuc el procediment executiu de recaptació d'acord amb el que estableix la normativa vigent".

Per tant no es tracta d'un regal ni d'un favor sinó d'una mesura que vol paliar, també de forma preventiva, el mal patrimonial i econòmic que cauria sobre els investigats abans que no es puguin defensar seguint els protocols previstos per a la seva defensa.

I la tercera raó, és perquè com escriu avui el mateix Mas-Colell a La Vanguardia, en un article moderat, atemperat i ben escrit, cal, per assèpsia, que es compleixi el que diu el mateix títol: "Si és justícia, vull jutges". Dos dels seus arguments són transparents com l'aigua de manantial: "Sense el DL de la Generalitat, els 34 encausats ens enfrontem el 21 de Juliol a una penalització per un pur acte administratiu del TC.(...) En definitiva: reclamo el dret de la presumció d'innocència i que aquest només el pugui retirar, total o partcialment, un procés judicial de veritat, amb un jutge. El procediment del TC em detreu aquest dret, el decret llei de la Generalitat me'l restaura".

Es pot dir més fort, però no més clar.