En aquest segon article dedicat a les misèries més nostrades, volia parlar de l'efusiva i emocionant trobada entre els pròcers del Procés, Puigdemont i Junqueras, i de les abraçades que van intercanviar davant les càmeres, després de gairebé quatre anys sense veure's, però com que l'efervescència de l'actualitat mana, he decidit deixar-ho per un altre dia i escriure sobre una altra de les obres mestres de Corrupción, S.A.: l'aerport de Ciudad Real.
Una simple visita al lloc web d'aquest aeroport (inaugurat el 2008 i en liquidació des de 2013), el transporta a un a un univers kafkià. Surrealisme en estat pur.
No només és sorprenent que el lloc web encara estigui actiu (www.aeropuertocentralcr.com) sinó que la primera frase del lloc web parla en passat, com si es tractés d'un llibre d'història, encara que sembli mentida, els asseguro que no m'ho invento. Diu el web: "El ACCR sirvió como aeropuerto internacional al sur de Ciudad Real en España. La instalación era conocida como Aeropuerto Don Quijote y Aeropuerto Sur de Madrid. AENA,...., suspendió las operaciones de servicio en el aeropuerto en abril de 2021 debido a un procedimiento de quiebra".
La notícia és portada de tota la premsa des d'ahir quan s'ha anunciat que l'aeroport tanca defintivament la possibilitat de tenir operacions de vol, des d'aquest dimarts. Això es va fer oficial mitjançant el que es coneix, pel seu acrònim en Anglès, com a Notam: "Notice to Airmen", avís als aviadors de tot el món que l'espai aeri de l'aeroport de Ciudad Real no està ja operatiu per a operacions de vol. La raó principal és el deute a l'empresa de seguretat que custodia les instal·lacions, i que farta de no cobrar i amb un deute de més de 300.000 € (10 mesos sense cobrar) ha decidit plantar-se i deixar de prestar el servei.
Tota la gestació d'aquest projecte megalòman és un pur reflex de l'Espanya de la pandereta (un més), del totxo, de les comissions, de l'insostenibilitat energètica, de la dilapidació estúpida, injustificada i injustificable de recursos econòmics públics o parapúblics (encara que hi hagi encara algú que defensi que es tractava "del primer aeroport privat d'Espanya").
Aquesta necessària infrastructura (projectada i anunciada a bombo i plateret per un dels seus principals impulsors, el gran José Bono) només va tenir una desviació del 1000%: es va pressupostar per 45 milions d'euros i en va acabar costant 450. El finançament de la seva construcció va ser una de les raons que van forçar el Banc d'Espanya a la intervenció de Caja Castilla-La Mancha el 2009.
Tot plegat un despropòsit descomunal que es va aprovar en un moment en que la T4 de l'aeroport de Madrid-Barajas ja estava construïda i havia descongestionat la instal·lació aeroportuària per a molts anys. Calia construir un nou aeroport amb una pista gegantina que permetia fins i tot l'aterratge d'avions com el Boing 777 o l'Airbus A-380, a 200 km. al sud de Madrid?
Les úniques activitats que ha tingut aquest aeroport en els 5 anys que va estar operatiu van ser les de parking d'avions (molt utilitzat també com a conseqüència de la pandèmia de Covid) i plató de rodatges d'anuncis comercials i escenes de pel·lícules (en Jean Reno hi ha arribat justament avui per a rodar algunes escenes de la seve propera peli). Malbaratament de recursos en estat pur.
Calia construir l'aeroport de Castelló (un altre aeroport fantasma, amb 6 destinacions, segons el seu lloc web -no m'he molestat a contrastar-ho-)? La resposta és senzilla: projectat en 25 milions de cost en va acabar costant 176...Algú devia cobrar molt, no?
Calia construir l'aeroport d'Alguaire-Lleida (el tercer fantasma, amb 4 destinacions a Ses Illes, també segons el lloc web), projectat aquest darrer en 45 milions d'€ i que en va acabar costant 95. Quines casualitat, oi?
Però el cas dels aeroports, si be molt cridaner, no és l'únic capítol de grandíssims "pilotassos": a Espanya tenim el privilegi de tenir la segona xarxa més extensa de kilòmetres de via d'alta velocitat (després de la Xina) amb trens que no fan altra cosa que generar dèficit, amb excepció feta de la línia d'alta velocitat Barcelona-Madrid. Per què? Per la mateixa raó: algú va cobrar.
Però potser el cas més fantàstic de tots és el de les autopistes radials de Madrid, les famoses "R" que discorren paral·leles a vies gratuïtes d'alta capacitat (autovies impecables) i que es van adjudicar a empreses privades (però la titularitat seguia essent pública: una jugada mestra), inaugurades a partir del 2003 van acabar fent fallida el 2016, amb un cost de rescat per l'erari públic superior als 5.500 milions d'€ que acabem pagant, estimada lectora, estimat lector, vostè i jo.
I la pregunta que em faig al final de tan desgavell és: on és el Tribunal de Cuentas en relació a tot plegat? Entenc que tots aquests casos de mala administració deuen estar sota la lupa dels grans inquisidors, oi? O potser no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada