1794. El foc i el minotaure

El 5 d'abril de 2020 vaig publicar en aquest mateix blog un article sobre una novel·la excepcional d'un autor suec: Niklas Natt och Dag: "1793, el foc i el vigilant, Editorial Proa, Col.lecció A tot vent". Aquest llibre s'enmarca en la tradició sueca de literatura negra d'altíssima qualitat, però afegint-hi un component sorprenent de novel·la històrica, amb una descripió quirúrgica de la vida a la ciutat d'Estocolm a finals del Segle XVIII.

De fet, el seu autor, Natt och Dag, Estocolm, 1979 (cognom que literalment traduït del suec vol dir "nit i dia") pertany a un dels més antics llinatges de l'aristocràcia sueca, un veritable noble, en el sentit més estricte de la paraula. Un home culte que viu a Estocolm ambla seva família, músic que toca la guitarra, la mandolina, el violí i el shakuhachi (flauta de bambú japonesa). 

"1793" va ser la seva primera novel·la i va esdevenir de seguida un gran èxit de crítica i públic i la novel·la va ser traduïda a 35 idiomes, inclòs el Castellà i el Català, va guanyar el premi al millor llibre de l'any a Suècia el 2020. A mi, me'l va descobrir l'Àlvaro Colomer, periodista cultural (La Vanguardia i El Mundo) i escriptor que tinc el plaer de conèixer personalment, i la vaig devorar amb pocs dies.

Aquesta primera novel·la s'enmarca en un projecte de trilogia que va del 1793 al 1795. "1794: el foc i el minotaure" és la segona part d'aquesta trilogia.

La novel·la ens permet retrobar alguns dels protagonistes de la primera part com ara el guàrdia Jean Michael Cardell, antic sergent d'artilleria que va perdre un braç en una batalla naval contra els russos i que per guanyar-se la vida, ja amb un sol braç, feia de guardià de tavernes fins que va trobar l'advocat Cecil Winge, advocat brillant, malalt de tuberculosi que col·labora amb l'oficina de la policia d'Estocolm com a investigador. A aquests dos personatges principals se'ls afegeix l'Anna Stina Knapp, antiga venedora ambulant de fruita que acaba fent de filadora en un correccional infecte del que aconsegueix escapar miraculosament. 

Dos d'aquests personatges, Cardell i Knapp, reapareixen amb força en aquesta segona part, als que s'hi afegeix un tercer que té molt a veure amb Cecil Winge, que finalment mor de tuberculosi: el seu germà petit, Emil Winge, estudiant fracasat que acaba internat en un manicomi per part de la seva família.

Fidel al món negre que va descriure a "1793", en el que l'autor s'empesca un crim truculent que la parella Winge (la intel·ligència) i Cardell (la força bruta) ha de desentrallar una història que comença amb la descoberta d'un cadàver sense extremitats, ni ulls, ni llengua; "1794" és la brillant continuació, amb l'aparició de nous personatges i un altre crim esgarrifós d'una noia jove durant la seva nit de noces.

Si la foscor és una constant a "1793", a "1794" a aquest mateix ambient truculent s'hi afegeix el turment interior dels protagonistes: el jove enamorat de la noia assassinada, hereu d'una família terratinent que també acaba en un manicomi, convençut que és l'assassí de la seva esposa, i l'Anna Stina, que acaba parint una bessonada en un bosc assitida per una comadrona cega (el relat del part d'aquesta bessonada és un dels capítols més deliciosos d'aquesta obra mestra), i que una mica després de parir es veurà forçada a tornar a entrar al correccional del que va sortir de forma miraculosa.

"1794" és encara més fosca que "1793", amb personatges més atormentats, amb una vida interior més complicada i amb un final força inesperat que deixa moltíssimes incògnites obertes, en clara preparació per a la culminació d'aquesta obra mestra que s'albira a "1795".

Un llibre altament recomanable, sobre tot ara a l'estiu on hi ha més temps lliure i on els arguments més macabres poden païr-se més a gust degustant una cervesa o una copa de vi.