El comité organitzador dels Jocs Olímpics es va entestar, sí o sí, a celebrar els Jocs Olímpics de Tòquio 2020 al Juliol del 2021 malgrat l'oposició de bona part de l'opinió pública japonesa i de mig món. Jo que humilment ja vaig escriure en aquest blog que no hi hauria Jocs el 2020, considero igualment que no es donaven les condicions per a la celebració dels Jocs com manen els cànons: un espectacle de masses s'ha de poder celebrar justament amb molt de públic.
De fet, a la cerimònia inaugural d'ahir on va destacar un impressionant muntatge de 1.826 drons formant la bola del món -perfecció japonesa portada a l'extrem- hi havia una manifestació fora de l'estadi de 5.000 japonesos que protestaven per la celebració dels Jocs. Aquest és un fet que es pot considerar molt insòlit perquè a diferència del que succeeix a Europa i a d'altres contrades del món mal anonemat lliure, el sentit del pudor japonès fa que les manifestacions siguin molt escasses (la darrera gran manifestació, contra la monarquia, es remunta a 2017 i hi havia gairebé més policies que manifestants).
Donat que es va aplegar més gent fora de l'estadi olímpic que a dintre, els crits dels manifestants es van poder sentir en tot moment. I malgrat la realització televisiva i els esforços per a fer-ne un espectacle de masses, la fredor va ser total. Va ser patètic veure desfilar les delegacions dels països sense públic i amb el desordre generat pel nomenclàtor japonès, que va situar el tradicionament primer país a desfilar - Andorra- en tretzena posició.
Per fer uns Jocs a porta tancada, amb uns atletes pràcticament retinguts a la vila olímpica, en situació de semi-reclusió i amb l'amenaça constant de PRC positius, era millor no fer-los, al menys aquesta és la meva opinió. A l'any 1940 on precisament Tòquio havia estat la ciutat escollida (després va renunciar a l'esclatar la guerra xino-japonesa) i finalment ho va ser Helsinki, no es van arribar a celebrar, per l'esclat de la Segona Guerra Mundial. El mateix va succeir el 1944, on la seu era Londres: no van haver-hi Jocs.
Doncs encara que segurament no s'escau equiparar una guerra mundial com la pandèmia del coronavirus (no en número de víctimes, al menys), el fet final és que un esdeveniment extraordinari va impedir la celebració dels Jocs en aquelles dates per una crisi bèl·lica mundial. La crisi avui no és bèl·lica però les conseqüències són també mundials. Jocs Olímpics a Tòquio, sí, però el 2024.
Si al final la celebració dels Jocs s'ha vist forçada per afers tan terrenals i pelegrins com ara drets televisius, espònsors i altres nimietats d'aquesta natura, el Comité Organitzador és encara més miserable del que intuïa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada