La setmana passada va ser una gran setmana per a mi i per a moltes persones de la generació del 66 que hem completat la pauta de la vacunació contra la Covid, en el meu cas -i en la pràctica totalitat dels meus amics, coneguts i saludats- amb la vacuna de Pfizer-Biontech. 8 de juny de 2021, data que des de JA, passa als anals de dates que conformen la història personal d'algunes persones, de ben segur, la meva. Gairebé al mateix nivell que la mort del dictador Franco (20N75), les primeres eleccions generals (11J76) o la caiguda de les Torres Bessones (11S2001).
D'aquí a molts anys recordaré aquell 8 de juny com el dia que vaig experimentar una sensació d' alleujament com feia molt de temps que no sentia. Si només fa un parell d'anys algú m'hagués dit que m'alegraria de rebre una vacuna (acte, d'altra banda associat a la nostra infantesa i a les marques permanents que aquestes ens van deixar a sobre les espatlles) m'hagués costat de creure. Directament ho hauria negat. Fins a la Covid, les vacunes estaven associades a la infantesa i al passat.
Però després d'un any i mig de patiment, la realitat acaba imposant-se. Aquesta sensació de protecció/immunitat i de tancament d'etapa (llòbrega) crec que és un sentiment compartit per a molts de la meva generació i dels de més edat que nosaltres que també tenen la pauta completa.
Dissabte al matí passava jo amb la moto per davant del parc de La Devesa i vaig veure una llarga cua de persones que esperaven disciplinadament el seu torn per accedir al recinte on tenia lloc la vacunació, el Palau Firal. Em va semblar estrany veure tanta cua perquè en les dues ocasions que jo hi vaig anar per a vacunar-me de primera i segona dosi respectivament, va ser "arribar i moldre", però el que és cert és que aquelles persones no mostraven la cara de tedi i emprenyament que solem fer els humans -cada vegada més impacients- quan hem de fer alguna cua -al supermercat, a l'entrada d'un espectacle, perquè ens donin taula a un restaurant...-. L'ambient em va semblar més aviat distès i relaxat: parlaven entre ells i més aviat somreien.
Visualitzem aquests dies en les nostres pròpies carns el triomf de la ciència en contra de la malaltia. El resultat extraordinari d'una col·laboració de científics a nivell mundial que han permès l'obtenció d'un antídot contra el Coronavius SARS 19 en un temps rècord. Una gesta col·lectiva del Sapiens Sapiens de la que cal sentir-se orgullós. Si algú ens hagués dit en els temps més foscos del confinament, l'abril de 2020, que el Juny de 2021 el 100% de la població espanyola de més de 80 anys estaria vacunada segurament no ens ho hauríem cregut. Estem al davant d'una gran gesta de l'ésser humà. D'un triomf col·lectiu. Després, en afegir-hi el debat dels diners el triomf s'enfosqueix lleugerament, però no resta mèrit a la victòria científica.
Tot això que té de bo la vacunació, però, no amaga l'essència més pura i visceral de l'ésser humà. Com deia l'altre dia un amic i company de feina: "quan la majoria de la població adulta estigui vacunada (recordem, objectiu de la EU, 70% de vacunació abans del 31 de Juliol) no hi haurà prou taules als restaurants, prou places als avions, prous llits als hotels, ni prou putes als bars de llums vermells" (perdonin la vulgaritat de la llicència, però la cita és força literal).
El meu amic té raó. L'ésser humà és l'únic mamífer que ensopega dues, tres, deu vegades amb la mateixa pedra (tots, en major o menor grau). No ho podem evitar, és superior a tots nosaltres. No n'acabem d'aprendre i dubto que ho acabam de fer mai. Els actes de contricció que ens vam prometre tots plegats "una altra manera de fer és possible", queden ara al bagul dels records. Volem festa, volen vall, volem nit, volem sopars, focs d'artifici, atraccions de fira, viatjar. Més que mai. Cremem-ho tot, que el mon s'acaba, i ara és de debò. La variant Delta ja treu el cap darrera la porta. Ara cal festa grossa, no fos cas que demà ens tornin a confinar.
Tornem a veure vols de Vueling a Munich a 36€ (i per tant ens n'anirem a dinar i tornarem al vespre, gràcies Vueling per la teva generositat infinita), pensions completes a Lloret a 60€ per dia, i ben aviat tornarem a gaudir de 30.000 creueristes sortint del port de Barcelona a omplir les Rambles, la Catedral i la Sagrada Família, on a alguns els robaran la cartera, i el rellotge, i els oferiran delicioses sangries la ressaca de les quals els durarà encara a l'escala que faran a Còrsega un parell de dies després. No cal que ens transformem en una economia més sostenible, menys orientada al turisme. Venem ventalls amb motius de toros i paelles a les Rambles. Tots contents i aquí pau i després....després ja en parlarem.
Els nostres probes empresaris, satisfets amb l'ampliació de l'aeroport del Prat (no m'acostumo a dir-ne Josep Terradellas) s'ompliran la boca explicant que l'ocupació hotelera a Barcelona és del 95% i que la tercera pista hi ha contribuït de forma de-fi-ni-ti-va.
I que si els xinesos no tornen -encara- a Barcelona, la culpa no és de la Covid sinó de Xi Jing Ping.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada