Fa dies que l'ampliació de l'aeroport de Barcelona és un tema -molt- noticiable. De fet, fa un mes, semblava, segons l'enfoc que certa premsa hi conferia, que la negativa a l'ampliació venia dels sectors "indepes" cosa que provocava l'estupefacció dels opinadors barcelonins i madrilenys amb ínfules de ser objectius que només entenien la negativa perquè la iniciativa de l'ampliació venia d'AENA, i per tant, de Madrid.
Tot això succeia en uns dies en els que encara - després de més de 75 dies després de les eleccions del 14F - no hi havia govern i semblava que ens abocàvem a unes noves eleccions. El status quo, doncs posava al mateix costat de la balança independentistes i negació del progrés de Catalunya, només perquè la iniciativa no venia de Catalunya.
La setmana passada hi va haver una reunió i un manifest del que alguns mitjans anomenen la "societat civil" (em pregunto si jo sóc part d'aquesta societat civil, perquè ni vaig firmar res ni vaig anar enlloc) en defensa de l'ampliació de l'aeroport. Un diari amb una gran i mundialment reconeguda independència de cap mena d'ideologia com "El Español" de Pedro J. Ramírez publicava el dia 30 de maig el següent: "Más de 200 entidades reclaman la ampliación del aeropuerto de El Prat. "Es imprescindible". Manifiesto de la sociedad civil a favor de agrandar las instalaciones, que consideran capitales para atraer inversión y en la recuperación pos-Covid". Fascinant, i segurament cert per a alguns.
Només avui, després de setmanes i setmanes d'omplir de titulars immediats els mitjans sobre la notícia, i els arguments dels uns i dels altres he aconseguit entendre de què va la cosa. I la cosa va d'ampliar en 500 metres la pista 3 i de construir una terminal satèl·lit que entenc que seria la terminal T3. El problema és que això suposaria "menjar-se" 47 hectàrees de l'espai humit protegit de La Ricarda, que es veuria abocat a la desaparició si s'aprovés l'ampliació.
Però aquest no és el problema final, com s'ha volgut donar a entendre des de determinada premsa, el problema real és que l'aprovació d'aquesta operació no està ni en mans d'AENA, ni del Govern central ni de la Generalitat, sino de Brussel·les. Si una infraestructura bàsica com aquesta ha de crèixer i en fer-ho s'ha de menjar un espai natural, l'aprovació està condicionada a una compensació en termes de territori que multipliqui el terreny perdut en una determinada ràtio i que els terrenys aportats com a compensació tinguin com a mínim el mateix valor ambiental que la part destruïda.
Home, si tenim en compte que en la primera ampliació de l'aeroport la superfície que s'havia d'aportar com a comensació no es va acabar de complir mai, doncs no m'estranya que hi hagi molts col·lectius locals i ecologistes que es malfïin.
Si per progrés entenem passar de 55 milions de passatgers l'any (topall amb la capacitat actual) a 70 milions amb l'ampliació (per l'increment d'operacions d'enlairament i aterrartge que aquesta permetria), doncs, efectivament això seria progrés. Tornaríem a veure una Barcelona sobresaturada de turistes de tot plomatge i condició que cercarien desesperadament pisos turístics i bars i restaurants, alcohol i menjar barat. Així va ser als darrers anys. Jo no sé si la Barcelona de negocis hi guanyaria gaire, el que és segur és que la que viu del turisme segur que sí. Pa per avui i fan per demà, com s'ha vist arran de la pandemia.
La Covid ens ha salvat temporalment de la "lloretització" de Barcelona, però pel que sembla, aquest és el model de creixement que la "societat civil" demanda per a Barcelona.
A mi no em sembla que aquest sigui el model que ens cal, però això només és una opinió personal. Ara bé, si la cosa va de portar més gent a casa nostra, crec que el model de creixement pel que s'ha d'apostar és per connectar els aeroports de Barcelona i Reus al de Barcelona i fer-ne en definitiva les pistes 4 i 5 de l'aeroport de El Prat. Amb una connexió d'alta velocitat com cal, s'aportaria molt valor al territori i segurament es contribuiria a continuar la descentralització del model turístic.
Quan veig el lamentable estat de buidor i semi-abandonament de l'aeroport de Girona (no conec el cas de Reus, però a l'aeroport de Girona, m'hi acosto amb certa freqüència), amb aquell monstre de pàrking en front a l'edifici de la Terminal completament buit se'm remounen les tripes, perquè aquesta infraestructura també l'hem pagat amb els nostres impostos i fa anys que s'infrautilitza, en concret des que la Diputació i la Generalitat van deixar de cedir al xantatge de Michael O'Leary i aquest va deixar d'enganyar els seus clients dient que volava a Girona-Barcelona i va acabar volant, aquesta vegada de veritat, a Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada