Aquest mes de Juny que estem acabant haurem pagat col·lectivament a Espanya la factura elèctrica més elevada de la història. A un ciutadà del carrer, encara que tingui formació acadèmica superior, li costa d'entendre exactament els perquès, que al capdevall es resumeixen, com els deu manaments, en un de sol: per què Espanya paga l'energia elèctrica amb la fiscalitat més cara d'Europa, o perquè l'electricitat a Espanya és un 20% més cara que a França o a Alemània?
Hi ha moltes explicacions "pseudo-tècniques" en relació a la subhasta diària d'electricitat, l'estructura de generació de l'electricitat a Espanya i al dèficit tarifari, però la realitat és que no es pot entendre que un mercat de preu regulat permeti al mateix temps que els consumidors cada vegada paguin més per la factura elèctrica, que l'Estat recapti més impostos i que les empreses elèctriques guanyin més diners i per extensió paguin més dividends als accionistes.
En un mercat desregulat tot això es podria entendre, però en un mercat de bens públics (i l'electricitat ho és), això és -insisteixo- difícilment comprensible. Tot plegat en el mercat elèctric està caracteritzat per una constant que es pot definir amb dues característiques: falta de transparència i abús de posició dominant.
Es barreja política, poder i posició de pseudo-monopoli amb una impunitat difícilment comprensible.
Avui mateix, per exemple, s'ha fet públic el "re" nomenament d'Àngel Acabes Paniagua com a membre de la Comissió Executiva Delegada d'Iberdrola. Els sona el personatge? Al Polònia de TV3 el trobem molt a faltar (gran caracterització del genial Bruno Oro). Ministre de l'Interior quan hi va haver l'atemptat islamista a Madrid l'11 de març de 2004, va defensar fins al ridícul l'autoria d'ETA de l'atemptat, la qual cosa va tenir un impacte directe en la pèrdua de les eleccions generals per part del Partido Popular 3 dies després, el 14 de març de 2004.
Acebes té una carrera post-política de veritable vergonya. Un exemple de com les portes giratòries funcionen a Espanya.
El 2011 l'anomenen membre del consell i president de la comissió d'auditoria de BFA, la matriu de Bankia, immediatament després de la sortida a borsa d'aquesta entitat (presidida per un altre grandíssim d'Espanya, Rodrigo Rato -los mismos perros con distintos collares-). Dimiteix immediatament abans de la reformulació dels comptes de Bankia i al cap de dos dies, Iberdrola el fitxa com a conseller independent del consell d'administració (amb atribucions sobre auditoria, supervisió del risc i nomenaments...és, per exemplificar-ho de forma simple, com posar una serp a vigilar un niu amb ous d'ocell). Imputat per apropiació indeguda tant al Cas Bankia (aquí també per falsificació de comptes i administració deslleial) com al Cas Bárcenas.
Tot i aquestes imputacions, Iberdrola el manté al consell fins el 2019, cosa que no deu passar a cap altre país civilitzat del món. El més interessant de tot és que, mentre el Tribunal de Cuentas va imposant fiances milionàries als polítics catalans, l'Audiència Nacional va absoldre Acebes de qualsevol responsabilitat al Cas Bankia al Setembre de 2020. Conclusió? Els membres del "Deep State" es protegeixen entre ells, perquè formen part de la mateixa casta.
Aquesta absolució dóna cobertura a Iberdrola per a tornar-lo a nomenar conseller, a proposta del mateix Ignacio Galán (President i amic) i previ informe favorable de la comissió de nomenaments. La notícia és fresca d'aquesta mateixa tarda.
Això en una empresa, Iberdrola, que l'any 2020 va guanyar després d'impostos 3.600 milions d'euros de benefici net, i va repartir un dividend de 0,42 € per acció, un 5% més que l'any anterior. Per acabar-ho d'adobar, i poder pagar salaris astronòmics de consellers i executius, el primer trimestre de 2021, Iberdrola ha guanyat 1.084 milions d'euros (amb un creixement del 12% respecte al primer trimestre de 2020), resultat que per simple projecció situaria l'anualitzat a 2021 a 4.336 milions d'euros (un 20% per sobre el resultat de 2020). Però el resultat final de 2021, vist l'increment de tarifes segur que serà molt superior. Òbviament, una situació econòmica similar, la reporta també Endesa (491 milions d'euros de benefici el primer trimestre de 2021)
Si això no és "Deep State", on tots els que "compten" hi surten guanyant, que baixi Déu i ho vegi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada