França i les llengües minoritàries

El dia 8 d'abril, a la veïna França va tenir lloc un fet extraordinari en un estat tan jacobí com el francès: l'Assemblée Nationale Française va aprovar una llei, anomenada popularment Llei Molac -degut al seu impulsor, el diputat bretó Paul Molac-, relativa a la protecció i promoció de les llengües territorials franceses en particular al sistema educatiu francès, per 274 vots a favor i 76 vots en contra. Adjunto a continuació l'enllaç al lloc web de l'Assemblée Nationale.

https://www.assemblee-nationale.fr/dyn/15/dossiers/protection_patrimoniale_langues_regionales

El que té de més especial aquesta llei és que es va aprovar com una inciativa nascuda des del Parlament francès i sense comptar amb el suport del poder executiu, és a dir, del govern francès. De fet, el ministre d'educació Jean-Michel Blanquer, va manifestar-hi la seva oposició des del primer moment. Un desafiament en tota regla del poder legislatiu versus el poder executiu. De fet, els més hostils a la llei van ser els diputats del partit LREM (La république en marche), el partit del president de la República, Emmanuel Macron.

Però a França, ai las, el poder executiu té unes prerrogatives molt importants. Parlant en plata, el govern mana molt. I de fet, la resposta del govern no es va fer esperar gaire. El dia 21 de maig el Consell Constitucional Francès, que ve a ser com el Tribunal Constitucional espanyol, va tombar la llei Molac, prohibint la immersió lingüística en les llengües minoritàries a l'escola pública, i va fer un pas més, prohibint la inscripció al registre civil dels accents diacrònics que s'utilitzen en algunes de les llengües que es parlen a França. La sentència va invocar l'article segon de la Constitució Francesa que estableix que el Francès és la llengua de la República. Els sona tot plegat? A mi, moltíssim. És una música que a Catalunya coneixem molt bé.

Però el que segurament no s'esperava el govern francès és l'extraordinària reacció de les regions a la resolució del Consell Constitucional. El dissabte 29 de maig, només 8 dies després de la resolució del Constitucional hi va haver manifestacions molt importants a moltes ciutats de França en defensa del Català, del Bretó, del Cors, de l'Occità en una acció convocada pel col·lectiu anomenat "Pour que vivent nos langues". 

No només això. Un notícia d'agència d'aquest vespre menciona una carta adreçada al president Macron signada per tots els presidents regionals de França sense excepció en la que demanen la protecció efectiva de les llengües regionals. Una petita revolta en tota regla. Tal vegada un anunci que alguna cosa, també a França, està canviant.

Macron però, com a bon polític, va nedar i guardar la roba en criticar la resolució del Consell Constitucional i defensar al seu compte de Facebook que govern i parlament legislin per a defensar el bilingüisme i les llengües regionals. Probablement hi té molt a veure el fet que hi hagi properament eleccions regionals i departamentals.