Ahir, a La Vanguardia, algú tan poc sospitós de ser nacionalista català o pro-independentista disparava amb bala contra la política del PP en relació a Catalunya, basada en dos tipus d'actuació completament errònia, escrivia ell i subscrit jo: judicialització de la política (és a dir, passar-li el mort a un altre) i exaltació dels ànims de la massa mitjançant un discurs populista i de recollida de suports via firmes (ho han fet diverses vegades, sobre tot per carregar contra l'Estatut de Catalunya del 2010).
L'enverinament de la dreta en relació als indults pretèn fonamentalment continuar amb la companya per a debilitar a Pedro Sánchez, però de passada, reafirmar-se en la seva espanyolitat per a marcar pit i no quedar desbancats per un VOX que sense complexes afirma que secessionisme és gairebé equivalent a terrorisme.
Avui hi ha hagut l'acte en contra dels indults a la plaça Colón de Madrid, famosa per la seva bandera espanyola, que oneja majestuosa des de 2001 (gentilesa del grandíssim patriota José Maria Aznar) en un màstil de 50 metres d'alçada i 20 tones de pes. La bandera, doncs, de 294 metres quadrats i 35 kilograms de pes, ha presidit avui, una vegada més, una manifestació de la dreta més rància en contra de. Difícilment trobarem en aquesta dreta una concentració per anar a favor de.
Però aquesta vegada, el PP, a diferència del que va passar a la darrera concentració a Colón de febrer de 2019 (la que va acabar amb Albert Rivera a les eleccions de Novembre i va catapultar VOX al congrés dels diputats), ha volgut assistir-hi clarament separat de VOX. La dreta s'ha manifestat dividida i amb molts dels barons del PP que se'n van desmarcar ràpidament i ni tan sols hi han volgut assistir.
De fet, si el 2019 el protagonisme va ser per Rivera, aquesta vegada Pablo Casado s'ha mantingut en un discret segon pla cedint bona part de la iniciativa a la IDA (Isabel Díaz Ayuso), ja saben la presidenta de la Comunidad de Madrid, que té un poderesíssim i complex ideari: "Vota Ayuso-vota Libertad".
La manifestació, organitzada per grans patriotes, d'una desconeguda entitat civil anomenada "Unión 78" (això del 78 als de la dreta extrema sembla que els provoqui orgasmes...) ha estat presidida per alguns dels més clàssics personatges de l'anti-catalanisme visceral: Rosa Díez, que tot i no aixecar cap després del fracas d'UPyD, no deixa de remenar la cua; Fernando Sabater (filòsof que té fonamentalment una dèria: contra Catalunya es viu millor), María Sangil (PP basc) i un altre grandíssim anti, Andrés Trapiello (una llàstima perquè escriu bé, però pensa com un radical i no se n'amaga).
Discursos tòpics, en els que la paraula traïdor (adreçada a Pedro Sànchez) i colpistes (pels polítics catalans) han sovintejat. Entre la concurrència, molta bandera espanyola a mode de capa i molts crits de dubtós tenor i fins i tot un legionari entonant "Soy el novio de la muerte". En fi, caspòs, ranci, ratllant la indignitat.
Al final la gran notícia d'avui és que malgrat que feia dies que escalfaven motors, han aconseguit convocar només 25.000 persones, segons la policia nacional. Com hagués escrit William Shakesperare: "molt soróll per a res".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada