Quan semblava que el partit socialista hi està posant molt de la seva part per a intentar refer els llaços amb Catalunya, quan la concessió dels indults i la sortida dels presos de les presons de Lledoners i Puig de les Basses semblava donar ales a l'inici d'una nova etapa, els tentacles de l'Estat tornen a mostrar-se en forma de flagell a qualsevol cosa, actitud o persona que hagi tingut la més mínima relació amb el Procés.
La nova Santa Inquisició es diu Tribunal de Cuentas. I em refereixo a aquest tribunal com a Santa Inquisició per dos motius. El primer perquè va ser fundat el dos de juliol de 1437 (té per tant 583 anys), i el Tribunal de la Santa Inquisició l'u de novembre de 1478, per tant totes dues institucions tenen allò que en Castellà es diu "rancio abolengo", amb la particularitat que la primera continua existint avui i la Santa Inquisició es va abolir de facto el 1835.
El segon perquè no deixa de ser una institució política -els seus membres són escollits per un mandat de 9 anys pel Congrés i el Senat- que designa els seus membres d'una forma un tant sospitosa. Si els dic que un dels consellers (escollit el juliol de 2012) es diu Aznar López i és germà d'un ex-president del govern espanyol, crec que els quedarà molt clar el que vull dir: "los mismos perros con distintos collares", diu la dita. És un altre organisme dels representants del que podríem anomenar el "deep state". Qualsevol arma és vàlida per a defensar la indisoluble unitat de la pàtria. I si s'ha de prevaricar, dons es prevarica, que segur que fiscalia ho acabarà afinant...
Així doncs, el Tribunal de Cuentas (encarregat de fiscalitzar comptes i activitats de partits polítics i institucions de l'Estat i les Autonomies) està, des de fa molt temps, posant aigua al vi de la distenció i intentant, amb marcada opacitat i falta de transparència, condemnar per malversació i així embargar els comptes i les propietats de persones que aquest organisme considera va ser una part cabal en la organització del procés, des del primer referèndum del 9N. Hi ha 39 alts càrrecs investigats per la pressumpta utilització il·legal de fons públics en la promoció del intenacional del Procés de l'u d'Octubre de 2017.
De tots ells, en molts casos amb acusacions i fiscalitzacions de molts de dubtosa imparcialitat, segurament l'investigat més flagrant és l'ex-conseller d'economia Andreu Mas-Colell, professor d'economia de la Universitat de Berckley i catedràdic de la Universitat de Harvard, fins que va decidir tornar a Catalunya el 1995. No queden clares, o al menys no han transcendit públicament, les acusacions de la Santa Inquisició contra Mas-Colell, però si el que he pogut esbrinar és cert, el cas seria un escàndol de proporcions gegantines.
Aparentment, se li imputaria com a malversació, una sèrie de viatges que Mas-Colell va fer per a aconseguir que l'ICF (Institut Català de Finances) fos admès com a membre a l'Associació Europea de Banca Pública (EAPV). Si això és cert, és curiós que l'adhesió a la mateixa institució per part de IVF (Institut Valencià de Finances) no hagi estat objecte de fiscalització per part de la Santa Inquisició. Això fa el mateix tuf que la declaració de determinats articles de l'Estatut de Catalunya com a inconstitucionals per part del TC, que eren idèntics als que tenia l'Estatut d'Andalusia i que mai no van estar qüestionats.
La cosa és tan palmària, i en aquest mateix sentit, tan grotesca, que 33 premis Nobel d'economia han escrit una carta pública de repulsa, estupefacció i solidaritat amb Mas-Colell (https://elpais.com/espana/2021-06-22/en-apoyo-a-andreu-mas-colell.html). També s'ha pronunciat en aquest mateix sentit l'Associació Econòmica Europea.
És trist i lamentable que organismes com aquests puguin, de forma més que arbitrària, enfonsar en la misèria un dels més prestigiosos economistes que té Catalunya i Espanya, sense altra motiu real que el d'haver format part del govern "secessionista" d'Artur Mas.
La resolució del Consell d'Europa d'aquesta setmana en relació a la sentència del Procés, és un altre toc d'atenció a una forma d'impartir justícia que és més que qüestionable. Lamentablement tot això allunya Espanya de la homologació europea i recorda aquella manifestació de suport a Franco, en les èpoques més dures de la repulsa mundial a la dictadura franquista, en la que hi havia una pancarta on es podia llegir: "Si ellos tienen ONU, nosotros tenemos DOS".
Si la cosa va de collons, en això no els guanya ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada