El 26 de juny de 2008 al cas "Districte de Columbia contra Heller" el Tribunal Suprem dels Estats Units va fallar, per primera vegada des de 1939, interpretant la Segona Esmena de la Constitució dels Estats Units.
El Tribunal va determinar i ratificar que la Segona Esmena confereix un dret individual inalienable a posseir armes de foc pels preceptes que la llei considera tradicionalment legítims, com ara el dret a l'autodefensa. En aquesta mateixa sentència va decretar il·legals dues provisions del Districte de Columbia, una que prohibia les armes de mà i una segona que determinava que les armes legals mantingudes a casa havien de tenir-se bé desmuntades, bé amb el gallet bloquejat.
Què deia literalment la Segona Esmena a la Constitució dels Pares Fundadors? Doncs l'aprovada pels Estats diu literalment: "A well regulated militia being necessary to the security of a free State, the right of the People to keep and bear arms shall not be infringed". Traduït a tenor literal: "Essent necessària una milícia ben organitzada per a la seguretat d'un Estat lliure, el dret de la Gent de tenir i portar armes no pot ser restringit".
Als Estats Units les armes són no només un dret, sinó una passió i una cultura. A més a més, tenir armes de foc és fàcil (es poden comprar al Walmart) i barat. Només calen 3 requisits, raonablement fàcils de cumplir: ser major d'edat, tenir carnet de conduir en vigor o "social security number" i no tenir antecedents penals. A partir d'aquí, es pot comprar fins i tot una metralladora militar (sempre i quan s'hagi fabricat abans de 1986...). Jo que compleixo els tres requisits, per uns 450 dòlars (449,99, per ser exactes) podria agenciar-me una Browning Buck Mark Medallion Semi-Automatic pistol. Si la demanés mentre escric aquest article, al web de "Sportsman's Warehouse", me n'asseguren el lliurament abans del 15 de desembre. Només em caldria clicar a "confirm the order" i ja ho tindríem...
Només una dada exemplifica aquesta passió. A Texas, un estat amb 29 milions d'habitats i líder en número d'armes per càpita, hi ha registrades més de 830.000 armes en mans de particulars, és a dir, 1 de cada 3 habitants té una arma de foc. A Florida, el segon, 1 de cada 2 habitants té una arma de foc. Esgarrifós, oi? Sí, però real com la vida mateixa. A molts locals hi ha rètols que, o bé prohibeixen entrar-hi amb armes, o bé, tener una mena de "guardarroba" a l'entrada on t'hi fan deixar la pistola. Al costat de Groveport, hi ha un centre de tir on per un preu mòdic, em puc passar mitja hora disparant amb una carabina M4 fabricada per l'empresa Colt, l'arma oficial de les forces armades dels Estats Units, successora del mític M16.
A la nostra empresa vam haver d'esmenar el nostre "Employee Handbook" per fer menció expressa que no es pot entrar amb armes de cap mena (fins aleshores no havia entrat ningú amb armes de foc però sí amb ganivets i no pas precisanament de taula...).
El segon element en joc, el que constitueix el cirereta del cóctel és la combinació de la facilitat de posseir armes amb la cultura dels opioides, analgèsics i tranquilitzants al país. Hipermedicació i moltes vegades sense consell professional.
Hi ha una part creixent de la població dels Estats Units que pren de forma recurrent el que podríem anomenar drogues legals. Opioides (analgèsics o medicaments per combatre el dolor) i tranquilitzants (antidepresius - inhibidors de la serotonina-). Una combinació tan explosiva com la de les armes de foc. Trobar aquests tipus de substàncies a les farmàcies de Walgreens, CVS Pharmacy, McKesson o Walmart és tan fàcil com comprar caramels. Es calcula que només el 2017 els opiodes van matar gairebé 48.000 persones al país. Aquesta altra pandèmia va degenarar tant que el mateix Donald Trump va decretar una emergència mèdica el 2017. Com totes les decisions de Trump però, després del decret, no es van assignar fons per a combatre el problema, que a dia d'avui persisteix en tota la seva cruesa.
El consum d'opioides i antidepressius -adequadament combinats amb la ingesta d'alcohol en molts casos- és un dels principals causants de l'absentisme professional a les empreses, provocant pèrdues multimilionàries i creixents. I el suïcidi, en molts casos induïts per la depressió, la novena causa de mort al país. La indústria farmacèutica, totalment privada als Estats Units, és una maquinària molt poderosa i amb una extraordinària capacitat de lobby que omple de medicaments la vida del ciutadà normal. Com escrivia al meu darrer article: els anuncis de medicaments són dels més abundants als canals de televisió nord-americans i l'accessibilitat als medicaments als supermercats, tant amb recepta com sense, molt elevada.
Si això ho combinem amb un una situació creixent d'empobriment global de la població i de destrucció de la classe mitja (el principal graner de vots de Donald Trump a les anteriors eleccions presidencials) tenim la tempesta perfecta: armes, medicaments a l'abast de tothom i pobresa planificada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada