El discurs del rei

En una societat normal, el discurs de la nit de Nadal del rei d'Espanya, o del de Papúa Nova Guinea (que, dit sigui de passada és la reina Isabel II d'Anglaterra) passaria desapercebut per gairebé tothom, tant per la població  com pels mitjans de comunicació.

Però com que Espanya, en matèria de monarquia -i en alguns altres temes- no acaba de ser una societat normal, el discurs del rei continua essent notícia i genera pàgines i pàgines als mitjans. De fet, també genera un cert interés pel ciutadà de carrer ja que més de 7,5 milions d'espectadors el van seguir als 25 canals que el van retransmetre a Espanya el 2019, xifra que es manté més o menys constant -amb certa tendència a la baixa- des del 2010.

És efectivament sorprenent que tant a mitjans de l'àmit més nacionalista català com el diari Ara com a mitjans del més gran nacionalisme espanyol, obrin coincidint i encapçalant les portades d'avui amb una notícia sobre el discurs del rei d'aquest vespre.

A La Vanguàrdia d'avui, la notícia que presideix la portada diu: "El Rei es distanciarà de Joan Carles i reafirmarà l'honestedat de la Corona".

Què és el que el poble, la classe política i els mitjans busquen en el discurs del rei? Jo francament, no ho acabo d'entendre, per més que hi doni voltes i més voltes. És un discurs que el Borbó es limita a llegir, simple i planament, perquè és sabut de tothom que la seva al·locució la prepara l'equip de comunicació de la Zarzuela i que s'acaba demanant l'autorització de presidència del govern abans que aquest sigui gravat.

A més a més, si els mitjans afirmen en la seva edició d'aquest matí que el rei es distanciarà (en futur) del seu pare, és que ja han tingut accés al contingut (o tal vegada només especulen) i per tant el discurs per se no té cap gràcia ni cap contingut de novetat. La Vanguardia especula en que "el discurs 'aquesta nit serà el reflex del que va pronunciar el dia de la proclamació". Més "espòilers" per tant. 

Segueixo insistint, en la meva condició d'antropòleg aficionat, en que no acabo d'entendre on és la gràcia d'aquesta pallassada i que tampoc entenc què és el que fa que 7,5 milions d'espanyols (un 15% de la població) es posi davant del televisor per empassar-se un discurs d'una figura institucional que no escriu el seu discurs, sinó que llegeix amb "telepromter" el que li deixen llegir, que no governa i que no té cap capacitat de gestió ni d'influència real sobre l'esdevenidor del país.

Només se m'acudeixen dues respostes: un gran interès en mantenir el status quo per part d'una oligarquia molt poderosa que continua influint en els mitjans i segueix manant malgrat el partit que hi hagi al govern, i un gran desitg de "morbo" per part de la població.

En un any tan complicat com aquest 2020 i en vistes a la desclassificació i propagació urbi et orbe de les corruptel·les del seu reial i emèrit pare primer i a la seva fugida -amb nocturnitat, diumengitat i traïdoria- després, el "morbo" farà que sense dubte aquest any el discurs del Borbó, absolutament buit de continguts, com sempre, tingui una de les millors audiències dels darrers anys.