Als Estats Units, hores d’ara ja ningú no té cap dubte que el 20 de gener de 2021 Joe Biden serà proclamat president dels Estats Units. Tan és així que un dels empresaris que va contribuir a a finançar la campanya electoral de Donald Trump li acaba de reclamar que li torni els diners, i no pas pocs (2,5 milions de dòlars) que li va fer com a donació.
Donald Trump segueix sense fer l'anomenada ¨concession¨, el reconeixement de la victòria de Biden, però el to, degut fonamentalment a les successives derrotes judicials en relació al recompte, ha anat canviant. Els darrers dies, entre reclusions a la Casa Blanca i partits de golf els caps de setmana al seu camp de golf privat a Virginia, mostrant el perfil més baix des que va ser escollit president dels Estats Units, ha anat, de facto, permetent que la futura administració Biden tingui accés a la informació d’intel·ligència i altra informació confidencial. De forma més oficiosa que no oficial, la transició ha començat aquesta setmana que avui s’acaba.
La darrera derrota que es va conèixer ahir, és la negació del Tribunal Superior de Pensylvània a acceptar la petició de Trump d'anul·lar part dels vots per correu. Així doncs, malgrat els esforços del seu advocat principal en aquests litigis, Rudolph Giuliani, ex-alcalde de New York, milionari i decadent, el seu pla per guanyar les eleccions als jutjats es pot donar avui per completament fracassat.
És només aquesta constatació, i no pas el seu reconeixement de la victòria de Biden, la que ha fet que Donald Trump -que en els seus Twitts continua negant la seva derrota una vegada i una altra- admeti en privat que la transició és inevitable.
De fet, les seus caps de setmana dedicats al golf (metre estic escrivint aquest article ell està jugant a golf amb els seus fills) són la prova més fefaent - com explicaven avui a les notícies de les 8 del matí a la NBC - del reconeixement que no hi ha res a fer.
Aquesta és, al meu entendre, la lectura més contundent de la fortalesa del sistema polític i judicial nord-americà. Malgrat que en un determinat moment Donald Trump es va pensar omnipotent com a president, i que podia fer pràcticament el que volgués (de fet durant bona part del seu mandat així va ser), i malgrat destitucions exprés via Twitter d’alts càrrecs de la seva pròpia Administració tan sols pel fet de per fer comentaris reconeixent la victòria de Biden, la realitat s’ha acabat imposant: hi ha límits molt marcats al poder presidencial.
La transició a la nova presidència ha començat malgrat Donald Trump, i aquesta és, al cap-de-vall, la notícia que demostra, una vegada més, la grandesa de la democràcia nord-americana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada