Lotoautònoms

Si no fos que se n'ha fet ressó la premsa generalista, diria que la notícia de la concessió d'ajuts de la Generalitat als autònoms sembla una notícia de "El Mundo Today". Si hagués succeït a Colòmbia o Burkina Fasso, encara ho hagués pogut -mig- entendre. Però que passi a Catalunya, em toca la fibra sensible i de retruc, les parts baixes.

El passat 27 d'octubre ja vam tenir l'ocasió de gaudir de l'exemple de l'extraordinària preparació jurídica i coordinació intedepartamental entre els Departaments d'Interior, Presidència i Treball en relació al teletreball i les "diferents visions" al respecte del Govern de la Generalitat: una veritable olla de grills.

Aquesta setmana es torna a posar de manifest la incommensurable mediocritat, manca de criteri i de sentit comú dels polítics que gestionen els nostres diners i el nostre país. A més a més d'expressar una vegada més que el que tenim no és un govern, sinó una guirigall en el que les lluites intestines pel poder pesen molt més que el criteri de servei públic, que és l'únic que hauria de regir. Ara per ara només hi ha un objectiu, una fita: 14 de febrer de 2021. La voluntat de servei públic, queda, naturalment relegada com una qüestió no secundària, sinó terciària.

A hores d'ara, qualsevol lector mínimament informat sabrà que la concessió d'ajuts als autònoms afectats pel segon confinament, fonamentalment restauració, bars, gimnasos, centres d'estètica i centres culturals ha estat un fiasco total. La crònica d'un fracàs anunciat, perpetrat una vegada més pel Departament de Treball (ERC) amb l'inestimable col·laboració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública (Junts per Cat).

Tots sabem de les penúries pressupostàries de l'administració catalana (i espanyola) però d'aquí a fer un ridícul espantós, estratosfèric, hi ha, com a mínim, la frontera de la dignitat. Sabem que aquí és impensable un pla d'ajuts a autònoms com a Alemània (on els autònoms en atur forçat per tancament percebran el 75% de les seves despeses de novembre de 2019) o a França on autònoms i petites empreses podran arribar a percebre fins a 10.000 € mensuals depenent de la pèrdua de facturació acreditada.

20 milions d'euros. Aquesta és la xifra que l'administració catalana ha posat a disposició dels gairebé 500.000 autònoms afectats pels tancaments a Catalunya (mentre a Madrid bars i restaurants segueixen oberts fins a les 10 de la nit, i es permeten cerimònies religioses amb reunió de 600 persones però no l'obertura de cinemes, teatres i sales de concerts).

La resta és història. Un portal que s'obre el dilluns per a tramitar les solicituds en línia i que colapsa al cap de poca estona per un allau de connexions (informàtica de fireta). Unes subvencions misèrrimes de 2.000 € adjudicades a partir de l'objectivíssim criteri d'en Jordi Basté de RAC1 (el primer que arriba és el primer que seu) fins a exhaurir la quota de 20 milions (10.000 solicituds). 

De res no val que la Budó aparegui amb cara de pomes agres demanant disculpes o que en Sergi Sabrià culpi l'Estat de la manca de recursos (recurs fàcil i recurrent). Per fer el ridícul d'aquesta manera és millor no fer res, ni tan sols culpar l'Estat. Com a mínim ens estalviem el mal tràngol de l'escarni tots plegats. I de passada evitem donar carnassa a l'extrema dreta dels Ciudadanos, Vox i PP.  

Sento vergonya aliena, com mai no havia sentit amb tanta intensitat dels polítics que ocupen càrrecs a l'administració però que no ens representen. Si fa uns anys, ser Català era motiu d'orgull (malgrat les corruptel·les de la família Pujol i dels Convergents) ara em venen ganes d'amagar-me sota la taula i fer-me fonedís cada vegada que m'assebento d'una nova fita d'aquest govern que no tenim. El pitjor des del retorn de l'autogovern, amb molta diferència. Tant que fins i tot enyoro el govern tripartit de 2006 presidit pel Molt Honorable Montilla.