Diferents vares de mesurar

Quan erem (més) joves, hi havia una frase de Don Quijote de La Mancha que em tenia fascinat, i la utilització de la qual ha perdurat en el temps "Con la iglesia hemos topado, Sancho", fent al·lusió a l'enorme poder que l'Església catòlica tenia com a institució a la segona meitat del Segle XVI i a principis del Segle XVII.

El poder de l'Església es va mantener ben viu al Segle XVIII, va passar alts i baixos al Segle XIX i a començaments del Segle XX, però la victòria de la "Cruzada nacional" de Francisco Franco va retornar-li un protagonisme -i unes prebendes- que van durar fins gairebé finals de segle.

I pel que es veu, aquest protagonisme, o poder a l'ombra, sembla continuar ben present a dia d'avui. Per a mostra, la missa concelebrada pel cardenal Omella a la basílica de la Sagrada Família aquest dissabte passat per a beatificar al màrtir Joan Roig, assassinat per un escamot de la FAI el Setembre de 1936.

Tot el meu respecte pel beat, del que no havia sentit a parlar fins dissabte passat (hi ha haver, malauradament molts innocents brutalment assassinats pels descerebrats de la FAI, i en Joan Roig és un de tants altres), però la cerimònia en qüestió va reunir més de 600 persones a la Sagrada Família. Es van mantenir les distàncies de seguretat, cert (avui mateix ho certificava, a instàncies de les preguntes d'en Xavier Grasset al "Més 324", en Miquel Iceta) però la celebració està completament fora de lloc. Extemporània i injusta. Per no afegir-hi, prescindible.

Si aquesta missa la va autoritzar Sanitat, el Procicat, l'Alba Vergés en persona o l'Esperit Sant, és del tot indiferent en vistes a la magnitud de l'error comés. Un error i un greuge comparatiu impressionant en enfront als centenars, milers de ciudadans l'economia dels quals depèn d'un sou com a empleats o propietaris d'un negoci (generalment petit) relacionat amb la cultura, la restauració, els bars, o els salons d'estètica i bellesa, i que fa molts dies que no poden treballar per donar compliment a un decret de la Generalitat de Catalunya.

Quin poder ocult té encara la institució que un estat laic i una autonomia encara més laica, autoritzin aquest esdeveniment i alhora mantingui bars, restaurants, gimnassos, teatres i cinemes tancats?

On és la coherència? El cardenal Joan Josep Omella es felicitava, cofoi, en un article ahir a La Vanguardia, en el que començava enorgullint-se de la celebració de la missa i continuava afirmant que "l'eucaristia és la font i el camal de tota vida cristiana". 

Home, no seré pas jo qui posi en dubte els dogmes de fe de l'Església catòlica, però sí que, com a ciutadà angoixat per la situació de contagis que encara tenia disparats, afirmo que és incomprensible, innecessari i sobre tot, injusta, una celebració d'aquesta mena d'actes per escarni dels que han hagut de tancar els seus negocis per decret-llei.

Crec que ens mereixem saber com va anar aquesta autorització. Com i quan es va tramitar? Davant quin organisme públic? Qui la va autoritzar? Quan ho va fer?

Són preguntes per les que com a ciutadans i pagadors d'impostos ens mereixem resposta. Coneixent el percal, però, dubto que n'acabem traient l'aigua clara. "La banca sempre guanya", diu una altra frase que també forma part de la nostra cultura popular.